Treballant al despatx com a psicòloga-terapueta i coach estic acostumada a "combatre" (junt amb les persones valentes que venen) creences que ens resulten limitants.
Si us trobeu amb algun patiment/malestar constant a la vostra vida podria ser que fos fruit d'una creença o pensament d'aquest tipus.
Característiques dels pensaments nocius o creences que ens aporten malestar
Moltes d'aquestes creences tenen 2 components:
- La seva finalitat és ser "una bona persona"
- Les vam integrar a la infància i ara ja no ens serveixen.
1 Creiem que ens fan ser una bona persona
La majoria de les creences que tenim i que ens limiten estan a la nostra estructura cognitiva (paradigma) perquè creiem genuïnament que ens ajuden a ser bones persones.
Photo by Yanapi Senaud / Unsplash
Com que la majoria de les persones del món volem som bona gent i volem aportar, ajudar, participar i formar part de la vida així en general, no estem disposades a abandonar alguna cosa que creiem que ens aporta tot això i que a més creiem essencial per aconseguir-ho: ser una bona persona.
El problema és que allò que creiem que ens fa ser "bones persones" en realitat sols ens fa ser (en la majoria dels casos) injustes amb nosaltres mateixes.
Així, acumulem malestar, ràbia i sensació de pèrdua.
2 A la infància funcionava
Aquest tipus de creences de les quals us parlo avui són aquelles que a la infància ens resultaven funcionals perquè la complexitat del món en el qual vivíem era més baixa, però ara, en el món adult ja no ens funcionen.
En un exemple:
"Ajudar als altres és ser una bona persona" o
"Una bona persona ajuda als altres"
Aquestes 2 són afirmacions que podem entendre com a funcionals i bones quan som infants: ens ajuden a comportar-nos de forma pro-social i a entendre que els altres també tenen necessitats que nosaltres podem ajudar-los a satisfer. A la infància aquests pensaments ens fan més hàbils socialment i potencien la nostra empatia i la nostra flexibilitat, però si arribem a l'edat adulta sense haver-les revisat, ens trobarem "ajudant sempre als altres (i passant de nosaltres) per ser bones persones". Al final d'aquest camí (repetint aquesta conducta d'ajudar sempre als altres) ens sentirem en desequilibri, cansades i tractades injustament.
Photo by Boxed Water Is Better / Unsplash
Aquestes creences resultaven funcionals a la infància i no ho són a la vida adulta perquè el nombre de persones i situacions que coneixem a la vida adulta és simplement molt més gran que el que coneixíem a la infància. Així de senzill.
Com recuperar l'equilibri, l'energia i la sensació de fluïdesa?
Exposant la creença (per això va molt bé un acompanyament professional), modificant-la, restaurant-la o canviant-la per una que sigui més adequada a la nostra edat i realitat i posant-nos a nosaltres al centre de la nostra vida.
Així doncs, no ajudo a ningú?
No és benbé això ;)
La idea és que així escullis lliurement a què i a qui vols entregar l'energia i el temps de la teva vida, tenint en compte que "a tu mateixa" és una part necessària i essencial pel teu benestar.
