Parlant de benestar emocional sempre ens trobem amb la comparació, un dels processos més nocius pel nostre benestar personal i social. L'enveja és fruit d'un procés comparatiu.
Quan sentim enveja?
Sentim enveja quan al compar-nos amb algú en sortim perdent. L'enveja és també el desig de posseir quelcom que tenen els altres. Així doncs, si teniu uns cabells més bonics que jo, pot ser que senti enveja, també en puc sentir si teniu uns texans més bonics que jo, una filla que canta millor que la meva (que serà fàcil perquè no en tinc cap!) o un gos que fa més moneries que el meu.
No la confonguem amb la gelosia que és just el sentiment contrari, quan no volem que els altres posseeixin el que nosaltres tenim.
Photo by Pablo Padilla / Unsplash
L'enveja mai va de nosaltres sinó dels altres i aquesta és la trampa.
Per tal de poder-se produir, l'enveja necessita que focalitzem el nostre pensament fora, en allò que tenen o són els altres i no a dins (el que tenim i som nosaltres).
A nivell psico-fisiològic l'enveja afecta a 2 processos: recompensa i autoimatge.
El procés fisiològic de recompensa, que veiem en diferents estudis, és bàsicament una descàrrega de neurotransmissors que generen sensació de plaer. Aquesta sensació és X quan tenim una recompensa i augmenta o disminueix si al comparar la nostra recompensa amb la d'altres resultem "guanyadores" o "perdedores".
En l'àmbit d'autoimatge, les comparacions la condicionen, ja que construïm la imatge de nosaltres mateixes a través de processos comparatius. Això és especialment rellevant en infants i adolescents, ja que una bona autoimatge és sinònim d'una bona autoestima i l'autoestima és clau en processos de socialització sans. Però no és sols en la infància i l'adolescència que ens comparem amb altres. En adoles és especialment interessant tenir en compte el recompte de "likes" com a eina comparativa.
Com combatre l'enveja?
En primer lloc, no podem evitar l'enveja, és una reacció emocional absolutament normal i sentir-la sols significa que ens adonem de les coses bones que hi ha al món ;)
Com amb tota la resta de característiques personals l'enveja és més dominant t en unes persones que en altres, en tots els casos per combatre-la fem el mateix procés.
- Haver-hi pensat i haver-lo explorat conscientment i racional.
- Reconèixer el sentiment quan el sentim
- Canviar el focus d'atenció, com hem vist l'enveja necessita que mirem als altres, si en centrem en el que som, fem, tenim i podem nosaltres l'enveja disminueix.
- Evitar que s'interposi en les nostres actuacions. Quan sentim enveja aquesta té algunes idees que podem fer (normalment danyar l'altre), no li fem cas ;) i així ens evitarem la culpa.
Photo by Akshar Dave / Unsplash
Si volem acompanyar a una altra persona en gestionar millor l'enveja...
- Creem un marc cognitiu (expliquem-los què és l'enveja..ara que ja t'has llegit el post, ja en saps molt!)
- Diferenciem-la de la gelosia
- Parlem-ne amb ells i ajudem-los a notar la sensació desagradable.
- Crear marc cognitiu diferenciant feedback de qualitat (converses amb amics i amigues, experiències) del feedback TIC (número de likes, de followers etc).
- Preparar una resposta per moments en els quals sent l'enveja (quan em passi això puc fer...).
- Explicar-los que poden viure-la sense aferrar-s'hi. Totes sentim enveja però no a totes ens espatlla la tarda ;)
En definitiva, l'enveja va de fixar-se en el que son i fan els altres i la combatem fixant-nos en nosaltres mateixes, acceptant-nos, aprenent dels nostres fracassos i celebrant els nostres èxits.
