Les paraules són les peces que construeixen els discursos. Els discursos són les peces que construeixen les nostres experiències al món.
Amb aquesta certesa comparteixo avui (i la meva intenció és fer-ho de tant en tant) una paraula que vaig descobrir fa 3 o 4 anys: Wabi-Sabi.
Què significa Wabi-Sabi?
En l'estètica tradicional japonesa, wabi-sabi és una visió del món centrada en l'acceptació de la fugacitat i la imperfecció. De vegades, l'estètica es descriu com una de les que aprecia la bellesa de la naturalesa "imperfecta, impermanent i incompleta".
Res és per sempre, res està mai acabat, res és perfecte (o tot ho és)
Els dos conceptes que componen el terme es complementen de tal manera que creen tot un univers.
- Wabi vindria a significar l'elegant bellesa de la humil simplicitat
- Sabi significa el pas del temps i el seu corresponent envelliment.
Un enfoc de vida wabi-sabi
Viure la vida de forma wabi sabi no consisteix a deixar pas a la negligència, a passar de tot perquè "total tampoc estarà mai res acabat ni perfecte" o veure una pila de deixalles tirades al boral de la carretera a través d’un filtre de color rosa.
Viure des del wabi-sabi tracta d’apreciar, mostrar i mantenir la bellesa del que és natural acceptant-ne les arrugues, el desgast, el canvi dels colors i els bonys i forats que la vida li ha marcat.
Res de la natura no és lineal ni simètric ni impermeable a la decadència. I, tanmateix, què podria ser més fascinant?
Viure amb, o des del, wabi sabi és estimar el que és, estimar, doncs, qui som. Que pot ser més bell que ser nosaltres mateixes?
_________________
NOTA: Aquesta unió conceptual em sembla preciosa perquè ens porta al ser, a la cura, al respecte i a l'estima, per això aquest és el concepte que inaugura el hashtag #reculldeparaules
