Setembre torna a portar motxilles, despertadors, horaris, retrobaments i primers dies.
Per a alguns infants, tornar a l’escola és motiu d’il·lusió. Per a d’altres, de mandra. Alguns estan nerviosos, d’altres contents, i molts probablement senten una barreja de tot plegat.
I tot això pot ser normal.
De vegades, quan veiem que un infant està nerviós davant d’un canvi, els adults tenim la temptació d’intentar eliminar aquell malestar tan de pressa com sigui possible.
“No passa res.”
“Ja veuràs com anirà molt bé.”
“No has d’estar nerviós.”
Ho fem perquè volem cuidar-los. Però potser cuidar-los no es tracta d'aconseguir que deixin de sentir allò que senten.
La tornada a l’escola no és un problema que hàgim d’evitar que notin. És una transició que podem ajudar-los a travessar.
I aquest petit canvi de mirada modifica bastant la manera com els podem acompanyar.
No necessiten no tenir nervis
Els nervis davant d’una situació nova tenen una funció adaptativa. Ens indiquen que hi ha alguna cosa important, nova o incerta davant nostre i preparen l’organisme per afrontar-la.
Per tant, l’objectiu no hauria de ser aconseguir que un infant arribi al primer dia d’escola completament tranquil.
Podem aspirar a una cosa molt més valuosa: que vagi descobrint que pot estar nerviós i, tot i així, afrontar el primer dia.
Això també és aprendre a regular-se.
La vida contindrà canvis, moments d’incertesa, primers dies i situacions que no podrem controlar. Si sempre intentem eliminar qualsevol incomoditat abans que aparegui, correm el risc de transmetre involuntàriament que aquella incomoditat era, efectivament, una cosa que no podia suportar.
No es tracta, evidentment, de deixar-los sols davant del malestar.
Es tracta d’acompanyar-los mentre descobreixen els seus propis recursos.
No hem de treure totes les pedres del camí. Hem d’ajudar-los a descobrir com poden caminar-hi.
7 consells per fer més fàcil la tornada a l’escola
- Recuperar les rutines progressivament. Durant les vacances els horaris acostumen a flexibilitzar-se. Podem anar acostant gradualment l’hora d’anar a dormir, de llevar-se, dels àpats o de començar el matí al ritme que tindrem durant el curs. No cal convertir els últims dies d’estiu en una operació militar. La idea és simplement reduir una part del canvi. Quan moltes coses canvien, ajuda que algunes siguin previsibles.
- Anticipar allò que sí que podem anticipar. Preparar la motxilla, deixar la roba a punt, recordar com serà el matí, saber qui els acompanyarà, fer el trajecte si comencen en una escola nova… Són coses petites, però ajuden a construir un marc conegut al voltant d’una situació que encara conté moltes incògnites. No podem eliminar tota la incertesa, però sí reduir el caos que l’envolta.
- Fer-los partícips. Els infants no poden decidir quan comença el curs, quin horari tindran o qui serà el seu tutor. Però potser sí que poden preparar el seu material, escollir entre dues opcions d’esmorzar, decidir quina roba deixen preparada o participar en l’organització de la rutina. Autonomia no significa que decideixin tot; significa que, dins del que toca fer, puguin decidir algunes coses.
- Escoltar abans d’intentar solucionar. Si un infant diu “no vull anar a l’escola”, val la pena preguntar-nos què significa exactament. Pot voler dir “m’ho estava passant molt bé de vacances i preferiria continuar així”. Pot ser mandra, nervis, por davant d’alguna cosa concreta o una dificultat real que necessitem entendre. La mateixa frase pot contenir necessitats molt diferents. No totes les emocions necessiten una solució immediata. Algunes necessiten primer ser escoltades. Primer podem legitimar; després, si cal, explorar què podem fer.
- No substituir automàticament els “i si...” per pensaments positius. “I si no conec ningú?”, “i si no faig amics?”, “i si em poso a plorar?”, “i si no m’agrada la classe?”. Davant d’aquest tipus de pensaments és temptador respondre: “Segur que faràs molts amics” o “ja veuràs com t’encantarà”. Però no ho sabem. I tampoc necessitem saber-ho. Podem ajudar-los a dirigir l’atenció cap als recursos: “I si al principi no coneixes ningú, què podries fer?”, “a qui podries demanar ajuda?”, “què sí que podem preparar?”. No es tracta de pensar que tot anirà bé. Es tracta de recordar que, passi el que passi, hi haurà coses que podrem fer.
- Recordar que els adults també som model. Els infants escolten el que els diem, però també observen com nosaltres afrontem el canvi. Això no significa haver d’estar sempre tranquils, segurs i impecables. De fet, també podem ser model de com gestionem els nervis, la improvisació o un matí que no ha sortit com volíem. Per transmetre seguretat no sempre cal dir “no passa res”. De vegades és més útil mostrar que, encara que passin coses, les podem afrontar.
- Donar temps a l’adaptació. Un primer dia difícil no significa necessàriament que hi hagi un problema. Ni tampoc una primera setmana estranya. Adaptar-nos a un context nou necessita temps, i cada infant té el seu ritme. Una altra cosa és que aparegui un malestar molt intens, que persisteixi o que interfereixi clarament en el seu funcionament quotidià. En aquest cas sí que convé parar-hi més atenció i intentar entendre què està passant.
I si diu que no vol anar a l’escola?
Aquesta és probablement una de les frases que més pot preocupar una família.
Però abans de respondre-hi, necessitem saber què vol dir aquell “no vull”.
Si demà nosaltres haguéssim d’acabar les vacances, llevar-nos més d’hora, deixar hores de llibertat i tornar a les obligacions, és possible que tampoc ens fes una il·lusió extraordinària.
No voler que s’acabin les vacances no és el mateix que tenir por de l’escola.
Tenir una mica de resistència davant del canvi tampoc és necessàriament un problema.
I estar nerviós no significa no estar preparat.
Per això les preguntes ens poden ajudar molt més que les conclusions precipitades:
“Què és el que menys et ve de gust?”
“Hi ha alguna cosa que et preocupi?”
“Què és el que sí que tens ganes de retrobar?”
“Hi ha alguna cosa que creus que et faria sentir més preparat?”
L’objectiu és entendre aquell infant concret, no decidir anticipadament com hauria d’estar vivint la tornada.
On posem el focus davant d’un canvi?
Hi ha una cosa especialment interessant en les situacions d’incertesa: el pensament tendeix fàcilment a avançar-se als fets.
Encara no ha començat el curs i ja podem estar imaginant com serà la classe, si encaixarem, si ens agradarà el professor, si ens costarà estudiar o si passarà alguna cosa que, ara mateix, simplement no podem saber.
Això ens passa als infants i també als adults.
No podem impedir que apareguin aquests pensaments. Però sí que podem aprendre (i ensenyar) a preguntar-nos:
- Què sé ara?
- Què necessito?
- Què puc preparar?
- Què podré fer si allò que em preocupa acaba passant?
És un petit moviment del focus de pensament: de tot allò que intentem anticipar cap als recursos que tenim disponibles en el present.
No podem decidir tot el que passarà aquest curs. Sí que podem decidir on posem el focus avui.
Tres missatges per començar el curs
Més enllà de les rutines, les motxilles i els horaris, hi ha tres idees que m’agrada especialment que un infant pugui anar construint sobre si mateix:
Soc estimat.
També quan tinc por, quan estic nerviós, quan m’equivoco o quan tinc un mal dia.
Pertanyo.
Hi ha persones amb qui puc comptar, espais on puc sentir-me segur i adults als quals puc demanar ajuda.
Soc capaç.
No perquè tot em sortirà bé. No perquè mai necessitaré ajuda. Sinó perquè puc anar aprenent a afrontar allò que em trobo.
Potser aquesta és, al capdavall, una de les coses més valuoses que podem oferir davant de qualsevol canvi.
No podem prometre als nostres fills que aquest curs serà fàcil, que els agradarà tot, que no tindran conflictes o que mai se sentiran insegurs.
Però sí que podem ser al seu costat mentre van descobrint una cosa molt més important:
“Hi ha coses que no puc controlar. Hi ha coses que em poden costar. I, malgrat això, puc anar trobant la manera d’afrontar-les.”
I aquesta és una habilitat que els servirà molt més enllà de la tornada a l’escola.
Un petit avantatge per formar part d’Adlitteram
Com a membre de la comunitat Adlitteram, tens un 60% de descompte en el recurs Tornada a l’escola fins al 30 de setembre de 2026.
I, mentrestant, et deixo una petita guia de preguntes que poden ajudar a obrir conversa aquests primers dies.
Mini guia | Preguntes per parlar de la tornada a l’escola
No cal fer-les totes ni convertir la conversa en un interrogatori. Tria’n una o dues quan aparegui un moment natural.
Per saber com ho està vivint
- Què és el que més ganes tens de retrobar?
- Hi ha alguna cosa que et faci una mica de mandra?
- Hi ha alguna cosa que et preocupi de tornar?
- Quina part creus que et costarà una mica més?
Per anticipar i donar seguretat
- Hi ha alguna cosa que podríem preparar perquè demà sigui més fàcil?
- Què t’agradaria tenir a punt abans del primer dia?
- Hi ha alguna cosa del matí que voldries saber com anirà?
Davant dels “i si...?”
- Si això que et preocupa passés, què creus que podries fer?
- A qui podries demanar ajuda?
- Què sí que sabem ara mateix?
- Quina és la part que sí que podem preparar?
Per posar el focus també en els recursos
- Què vas fer l’any passat que et va ajudar?
- Quina cosa creus que se’t dona bé quan arribes a un lloc nou?
- Què necessites de nosaltres aquests primers dies? (per nens i nenes a partir de 12)
- Quina petita cosa creus que podem fer perquè la tornada sigui una mica més fàcil?
