Palpitacions. Pressió al pit. La sensació que alguna cosa no va bé. Pensaments que no s’aturen. Dificultat per dormir. Necessitat de tenir-ho tot controlat. Evitar determinades situacions. Estar més irritable. Anticipar constantment què podria passar.
L’ansietat pot tenir moltes cares i això explica dues coses: que de vegades costi reconèixer-la i que, alhora, acabem dient ansietat a gairebé qualsevol forma de malestar.
Entendre què és l’ansietat, per què apareix i què la pot mantenir és un primer pas important per relacionar-nos-hi d’una altra manera.
Quina diferència hi ha entre nervis, estrès, ansietat i angoixa?
Sovint utilitzem aquestes paraules com si fossin sinònims, però no descriuen exactament el mateix.
Els nervis acostumen a ser una activació puntual davant d’una situació concreta: una entrevista, una conversa difícil, un examen o una competició. Normalment disminueixen quan la situació passa.
L’estrès apareix quan percebem que les demandes que tenim al davant exigeixen molts recursos o superen els recursos de què disposem. Acostuma a haver-hi una pressió identificable: excés de feina, responsabilitats, falta de temps, problemes familiars...
L’ansietat té especialment a veure amb l’anticipació. El nostre sistema d’alarma respon davant d’un possible perill, problema o incertesa, encara que aquest no estigui passant ara mateix. Pot aparèixer preocupació, alerta, activació física i necessitat de controlar què pot passar.
L’angoixa és un terme menys delimitat clínicament i sovint l’utilitzem per descriure una experiència de malestar especialment intensa: opressió, inquietud, sensació de desbordament o de no poder més.
Les fronteres entre tots quatre no són rígides. Podem estar estressats, sentir nervis i experimentar ansietat al mateix temps.
Què és l’ansietat?
L’ansietat és una resposta natural del nostre organisme davant d’una situació que interpretem com una possible amenaça, dificultat o incertesa.
Per tant, l’ansietat no és una emoció que hàgim d’eliminar.
En una certa mesura, necessitem ansietat.
Ens ajuda a anticipar problemes, preparar-nos per a una situació exigent, estar alerta davant d’un risc i mobilitzar recursos quan alguna cosa ens importa.
Podem sentir ansietat abans d’una conversa important, quan iniciem una etapa nova, davant d’un examen o quan no sabem què passarà.
Tot això forma part d’una vida normal.
El problema apareix quan aquest sistema d’alarma s’activa amb massa intensitat, massa freqüència o durant massa temps, quan respon de manera desproporcionada al risc real o quan comença a limitar la nostra vida.
Per això és important distingir-ho:
Sentir ansietat no significa necessàriament tenir un trastorn d’ansietat.
Parlem d’un problema clínicament rellevant especialment quan la por o la preocupació són intenses, persistents, difícils de controlar i interfereixen significativament en la vida quotidiana.
Com puc saber si el que sento és ansietat?
L’ansietat no passa només “pel cap”.
Implica el cos, el pensament i la nostra manera d’actuar.
I abans de veure com es manifesta, val la pena recordar una idea important:
Sentir nervis, incomoditat, tensió o inquietud no només és normal: forma part d’una vida psicològicament sana.
Una bona salut psicològica no consisteix a sentir-nos tranquils tota l’estona.
Consisteix també a poder transitar diferents estats emocionals sense que acabin dirigint la nostra vida.
Per això la pregunta no és simplement “sento ansietat?”, sinó també:
- Amb quina intensitat?
- Amb quina freqüència?
- Quant dura?
- En quines situacions apareix?
- Fins a quin punt condiciona el que faig?
Quins són els símptomes físics de l’ansietat?
Al cos podem notar:
- augment del ritme cardíac o palpitacions;
- tensió muscular;
- suor o tremolor;
- molèsties digestives;
- respiració més ràpida;
- sensació d’ofec o pressió al pit;
- mareig;
- inquietud física;
- cansament;
- dificultat per dormir.
En bona part, és el cos preparant-se per respondre davant d’allò que interpreta com una possible amenaça.
Què passa amb els pensaments?
Quan tenim ansietat, l’atenció tendeix a orientar-se més fàcilment cap als possibles riscos.
Podem:
- anticipar escenaris negatius;
- donar moltes voltes a una situació;
- revisar una conversa repetidament;
- preocupar-nos excessivament pel futur;
- buscar indicis que confirmin que alguna cosa no va bé;
- tenir més dificultat per concentrar-nos en altres coses.
És habitual que apareguin pensaments que comencen amb: “I si...?”
Què fem diferent quan tenim ansietat?
També pot canviar la nostra conducta.
Podem començar a:
- evitar situacions;
- cancel·lar plans;
- comprovar repetidament alguna cosa;
- buscar constantment que algú ens tranquil·litzi;
- preparar-nos excessivament;
- voler controlar-ho tot;
- posposar decisions perquè no n’estem prou segurs.
I això és especialment important perquè
el que fem per reduir l’ansietat també pot contribuir, en alguns casos, a mantenir-la.
Per què apareix l’ansietat?
És temptador buscar una única causa.
És l’estrès. És la feina. És la calor. És perquè penso massa.
Però habitualment és més complex.
Des d’una mirada integrativa, podem entendre l’ansietat com el resultat de la interacció de diferents factors:
- predisposició biològica i temperament;
- experiències viscudes i aprenentatges;
- manera d’interpretar les situacions;
- moment vital;
- estrès i càrrega acumulada;
- qualitat del descans;
- salut física;
- hàbits;
- suport social;
- relacions;
- demandes de l’entorn.
Per això dues persones poden viure una mateixa situació i respondre-hi de manera molt diferent.
I també explica que una mateixa persona pugui afrontar bé una situació en un moment de la seva vida i sentir-se desbordada per aquella mateixa situació en un altre.
No som independents del context en què vivim.
Què desencadena l’ansietat i què la manté?
Aquesta és una de les distincions més útils per entendre-la.
Imaginem que una persona té una crisi d’ansietat al metro.
El desencadenant podria haver estat una combinació de cansament, molta càrrega acumulada, calor, sensacions corporals inesperades i la interpretació que alguna cosa dolenta estava passant.
Però després poden aparèixer altres processos.
La persona comença a vigilar molt les seves sensacions físiques. Evita el metro. Si l’ha d’agafar, només ho fa acompanyada. Busca sempre una sortida propera. Interpreta qualsevol augment del ritme cardíac com l’inici d’una altra crisi.
Tot això intenta protegir-la.
I a curt termini funciona: si evita el metro, l’ansietat disminueix.
Aquí hi ha la trampa.
No tot el que ens calma a curt termini ens ajuda amb l’ansietat a llarg termini.
Quan l’evitació es va ampliant, deixem d’experimentar situacions que ens podrien proporcionar informació nova: puc ser aquí, puc sentir aquesta activació i no necessàriament passarà allò que temo.
Per això treballar l’ansietat no sempre consisteix a aconseguir tranquil·litzar-nos immediatament.
De vegades consisteix a aprendre que podem sentir una certa ansietat i continuar estant bé.
Per què la incertesa genera tanta ansietat?
Una part important de l’ansietat és anticipatòria.
No reaccionem només davant del que està passant, sinó davant del que podria passar.
A consulta sovint parem especial atenció als pensaments que comencen amb “i si...?”:
- I si no surt bé?
- I si m’equivoco?
- I si passa alguna cosa?
- Com puc estar segura?
Intentar obtenir certesa és comprensible.
El problema és que tenir certesa absoluta sobre el futur és impossible.
Com més necessitem estar completament segurs abans d’actuar, més fàcil és quedar atrapats en la comprovació, l’anticipació, la preocupació o el control.
A vegades, per tant, la pregunta no és:
“Com puc estar segura que no passarà?”
sinó:
“En què puc confiar per avançar encara que no ho pugui saber tot?”
Quan passa de ser una resposta normal a ser un problema?
La diferència no és simplement sentir o no sentir ansietat.
Ens interessa mirar sobretot:
- la intensitat;
- la freqüència;
- la durada;
- el grau de malestar;
- fins a quin punt interfereix en la vida;
- si ens porta a evitar cada vegada més coses;
- si limita decisions, relacions, feina, estudis o activitats quotidianes.
Aquesta distinció és important perquè no tot malestar necessita ser eliminat, però tampoc tot malestar s’ha de normalitzar indefinidament.
Si l’ansietat és molt intensa, recurrent, persistent o comença a condicionar significativament la vida, és recomanable fer-ne una valoració professional.
També és important recordar que alguns símptomes que associem a l’ansietat poden tenir altres causes.
Davant de símptomes físics nous, intensos o que generen dubtes, cal fer la valoració mèdica corresponent.
Entendre abans de voler eliminar
Potser aquesta és la idea més important de tot el post:
l’objectiu no és viure sense ansietat.
Una vida sense nervis, preocupació, incomoditat o incertesa no és necessàriament una vida més sana.
L’objectiu és que l’ansietat sigui proporcional, flexible i compatible amb continuar vivint.
Que puguem escoltar-la sense haver d’obeir-la sempre.
Que puguem entendre què ens està passant sense interpretar immediatament el malestar com un problema.
I que el nostre món no es vagi fent cada vegada més petit per intentar evitar sentir-nos malament.
En el següent article veurem la part més pràctica: què podem fer quan sentim ansietat o angoixa, què ajuda a curt i llarg termini i quan té sentit demanar ajuda professional.
