Ara que la felicitat s’ha convertit gairebé en una obligació, potser val la pena aturar-nis i preguntar-nos de què parlem exactament quan parlem de “ser feliç”.
Perquè si mirem les xarxes socials, sembla que la felicitat sigui un estat permanent: tenir energia, motivació, calma, autoestima alta, productivitat, relacions perfectes i una rutina impecable, però la realitat humana no funciona així. No serem feliços tota l’estona i de fet, intentar-ho pot acabar generant més frustració que benestar.
La psicologia i la neurociència actual descriuen la felicitat no com un estat permanent d’alegria, sinó com la capacitat de construir una vida amb prou sentit, vincles, salut i flexibilitat emocional perquè, fins i tot amb moments difícils, sigui habitable i valuosa.
El gran estudi de Harvard sobre felicitat
Un dels estudis més importants sobre benestar és el Harvard Study of Adult Development, que segueix persones des de fa més de 80 anys. (Ja en vam parlar en una mica a un altre post del blog perquè, honestament, em sembla fascinant.)
I la conclusió principal és sorprenentment simple: les relacions de qualitat són el predictor més consistent de salut i benestar a llarg termini.
No parlem només de “tenir gent”, sinó de sentir:
- seguretat
- confiança
- suport emocional
- reciprocitat
- possibilitat de ser vist tal com ets
La recerca mostra que la soledat crònica perjudica molt la salut física i mental, i que les relacions conflictives sostingudes desgasten enormement.
La qualitat del vincle importa més que la quantitat.
I això connecta molt amb el que sabem avui sobre aferrament, regulació emocional interpersonal i neurociència relacional: els humans no ens regulem sols, necessitem els altres.
El cervell s’acostuma a gairebé tot
Aquí entra un altre concepte molt important: l’adaptació hedònica que ens expluca com tenim tendència a acostumar-nos als canvis positius i a tornar relativament al nostre nivell basal emocional.
Per això:
- una compra emociona poc temps
- assolir un objectiu dona felicitat temporal
- els èxits acaben normalitzant-se
- fins i tot coses molt desitjades deixen de generar el mateix impacte
Això no vol dir que els objectius no siguin importants, ho són, però el cervell està dissenyat més per detectar amenaces i anticipar problemes que per mantenir-se permanentment satisfet.
I aquí el focus atencional és clau. Perquè la nostra experiència subjectiva del benestar depèn molt d’on queda atrapada la nostra atenció: en la comparació, en la mancança, en el que falta, o en allò que sí que dona sentit, vincle i realitat compartida.
La felicitat no és absència de dolor
Aquest punt em sembla especialment important.
Moltes persones busquen:
- no sentir ansietat
- no tenir tristesa
- no sentir inseguretat
- no tenir conflictes
Però la recerca psicològica actual apunta cap a una altra direcció:
el benestar no consisteix a eliminar el malestar, sinó a desenvolupar la capacitat de sostenir-lo sense destruir-nos.
Aquí disciplines com l’ACT, la psicologia existencial o autors com Viktor Frankl coincideixen força: la vida satisfactòria no és la que evita el dolor, sinó la que manté sentit, vincle i direcció malgrat ell.
I crec, perquè ho he vist a teràpia amb les persones amb qui treballo, que això és profundament empoderador ja que ens permet deixar de viure cada emoció desagradable com si fos un error o un fracàs personal.
Què sabem avui que afecta realment la felicitat?
Si haguéssim de resumir què associa la recerca amb més benestar sostingut, hem de parlar d’això:
1 Relacions segures i recíproques
Probablement el factor més robust de tots. Sentir-nos estimats, vistos, respectats i emocionalment segurs.
2 Sentit i propòsit
Sentir que el que fem importa. No necessàriament de manera espectacular (que aquí totes hem de fer rentadores i preparar-nos el sopar), també pot ser cuidar, crear, ensenyar, ajudar o construir alguna cosa petita però valuosa.
Si aquest no és el primer post meu que llegeixes, segurament ja saps que fa temps em vaig inventar una paraula: #microaccions. I que aquella idea es va acabar convertint també en una proposta: els #microexercicisdebenestar. Aquesta està 100% aliniada amb el punt que parlàvem: no cal fer-ho espectacular, només fer-ho.
3 Salut física
Dormir bé, moure el cos, cuidar l’alimentació i regular mínimament el sistema nerviós afecta enormement el nostre estat emocional.
A vegades volem solucionar amb pensament coses que el cos està sostenint esgotat.
4 Autonomia
Sentir que tenim certa capacitat d’elecció i influència sobre la nostra vida.
5 Connexió comunitària
No sentir-nos completament sols. Sentir que formem part d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos, que pertanyem és clau.
6 Regulació emocional
No evitar sistemàticament el que sentim. Aprendre a entendre-ho, sostenir-ho i expressar-ho de manera funcional.
7 Gratitud i apreciació
Sobretot, no des de la positivitat tòxica o la falsedat, sinó des d’un entrenament atencional que ens permet detectar també el que sí que funciona, el que sí que hi és, el que sí que és valuós.
8 Flexibilitat psicològica
La capacitat d’adaptar-nos, revisar-nos i continuar avançant encara que la vida no sigui exactament com voldríem.
I què sembla no funcionar gaire?
La recerca és bastant crítica i clara amb:
- la recerca obsessiva de felicitat
- la comparació constant
- l’hiperindividualisme
- el consumisme com a identitat
- la perfecció
- la necessitat contínua de validació externa
De fet, alguns estudis mostren que perseguir intensament “ser feliç” pot augmentar frustració, autoobservació excessiva i sensació d’insuficiència.
La felicitat s’assembla més a això
La felicitat no és un lloc on arribar és la manera d'arribar-hi.
Potser és més aviat una manera d’habitar la vida: amb prou vincle, prou sentit, prou flexibilitat i prou consciència per apreciar el que sí que hi és.
No serem feliços i felices tota l’estona. Però sí que podem construir una vida que, fins i tot amb moments difícils, sigui habitable, compartida i valuosa.
I honestament, crec que això és molt més humà (i desitjable) que qualsevol promesa de felicitat permanent.
Microexercici per la comunitat
He preparat un petit microexercici de 15 minuts per totes les persones que formeu part de la comunitat adlitteram.
És gratuït i està pensat com una pausa breu per reconnectar amb allò que sosté el benestar de veritat: els vincles, la consciència i les petites accions quotidianes.
Gràcies per ser aquí i ajudar-me a construir aquest espai compartit.
Microexercici de benestar: tornar a allò que et fa bé.
Abans de començar
Aquest microexercici no està pensat per “canviar-te la vida” en 15 minuts.
Està pensat per ajudar-te a parar una mica, sortir del soroll i reconnectar amb algunes coses petites però importants que sovint passen desapercebudes.
Si pots:
- busca un espai tranquil
- fes-lo sense pressa
- i intenta respondre’t des de l’honestedat, no des del que “hauries” de sentir o pensar
No cal fer-lo perfecte. No cal arribar a cap conclusió brillant. Només regalar-te una estona de consciència i presència.
Durant els propers 5 o 10 minuts (el temps que puguis):
- deixa el mòbil lluny (si pot ser que no el vegis)
- surt a caminar o seu en silenci i observa
- respira una mica més lent
- mira al teu voltant
- identifica 3 coses que que sostenen la teva vida ara mateix
No han de ser espectaculars.
Pot ser:
- una persona
- un hàbit
- una conversa
- un lloc
- una rutina
- una capacitat teva
- una petita cosa quotidiana
L’objectiu no és sentir un "subidón" o eufòria. És reconnectar amb la realitat compartida, l'apreciació i la consciència.
-- deixa passar els minuts i torna --
Ara que ja has observat duran 5 o 10 minuts, continuem el microexercici
Contesta aquestes 5 preguntes per reconnectar amb el benestar real
- Quines coses petites sostenen la meva vida més del que acostumo a reconèixer?
- Quan em sento millor, què acostuma a estar present?
- Estic buscant felicitat… o intentant evitar malestar constantment?
- Amb qui puc ser jo sense necessitat de demostrar res?
- Quina microacció podria fer avui que ajudés una mica el meu benestar o el d’algú altre?
Agraeix-te aquest moment!
Espero de tot cor que l'exerici t'aporti en positiu, pots tornar-hi sempre que vulguis.
