Concentrar-se no és obligar la ment a quedar-se quieta

T’ha passat mai que t’asseus per fer una tasca important i, al cap de pocs minuts, ja estàs pensant en una altra cosa? O potser et passa el contrari: una preocupació captura tota la teva atenció i et costa veure res més.

Encara que semblin situacions oposades, comparteixen una mateixa qüestió: la capacitat de regular el focus.

Millorar la concentració no consisteix només a aguantar més estona davant d’una tasca. Una atenció flexible necessita saber seleccionar què és important, mantenir-s’hi, desenganxar-se de les distraccions i canviar d’amplitud quan la situació ho demana.

Idea clau: una ment concentrada no és una ment rígida. És una ment que sap enfocar, mantenir el focus i recuperar perspectiva.

Què necessita una ment que es concentra bé?

Quan parlem d’entrenar la ment o de guanyar agilitat mental, sovint pensem a resoldre problemes més de pressa. Però l’agilitat també és poder moure l’atenció amb intenció.

Una bona concentració combina quatre habilitats:

  1. Seleccionar: decidir què mereix atenció ara.
  2. Mantenir: sostenir el focus malgrat les distraccions.
  3. Desenganxar: deixar anar un estímul o un pensament que ens captura.
  4. Canviar l’amplitud: passar del detall al context i tornar-hi quan cal.

Aquesta última capacitat és especialment important. Hi ha moments en què necessitem veure l’arbre i moments en què necessitem veure el bosc.

Per què la ment perd amplitud?

La nostra atenció és selectiva: en cada moment hi ha més informació disponible de la que podem processar amb profunditat. Per funcionar, el cervell ha de prioritzar.

Quan una emoció, una preocupació o un objectiu adquireixen molta rellevància, el focus pot estrènyer-se. Algunes dades guanyen pes i d’altres queden temporalment en segon pla. James A. Easterbrook ja va descriure el 1959 que l’activació emocional pot reduir el nombre de senyals que utilitzem i fer-nos prioritzar els que percebem com a més rellevants.

Això pot ajudar-nos a concentrar-nos i actuar amb eficàcia. Però, si el focus queda atrapat en una preocupació, pot alimentar interpretacions rígides. Si t’interessa aquesta relació, pots aprofundir en què és l’ansietat, per què apareix i com afecta el nostre dia a dia.

Goal shielding: com la ment protegeix un objectiu

El goal shielding —que podríem traduir com a «protecció de l’objectiu»— és un mecanisme estudiat per Shah, Friedman i Kruglanski.

Quan activem un objectiu amb el qual estem compromesos, altres objectius competidors poden perdre temporalment accessibilitat mental. Dit senzillament: la ment protegeix l’objectiu principal de les interferències.

Si has decidit acabar una feina important, pot ser útil que durant una estona perdin força les ganes de mirar el mòbil, respondre un missatge o començar una altra tasca. Aquest focus estret pot millorar la concentració.

El problema apareix quan deixa de ser flexible:

Focus funcional Visió de túnel
«Ara això és important.» «Això és l’únic que hi ha.»
Redueix distraccions. Exclou informació rellevant.
Es pot tornar a obrir. Es manté rígid encara que el context canviï.

Per tant, entrenar la concentració no és aprendre a mantenir sempre un focus estret. És ampliar el repertori: enfocar, sostenir, desenganxar, canviar i obrir.

Vols entrenar el teu focus?

A la part exclusiva per a membres aprofundirem en el concepte de Focus de pensament i farem un exercici de concentració de tres minuts per practicar el pas de detall a context.

Donar-te d’alta és gratuït i tindràs accés immediat a l’exercici i a la resta de materials per a subscriptors.

Aquest article és només per a subscriptors

Dona’t d’alta ara per llegir l’article i accedir a tota la biblioteca de continguts exclusius per a subscriptors.

Dona’t d’alta ara Ja tens un compte? Inicia sessió