Aquest dilluns passat vaig tenir la sort de veure l'estrena a Manresa de la peli "El Pacto" i com que ja sabeu que de totes les situacions procuro treure'n una mica d'aprenentatge i escombrar cap al terreny del benestar, en aquest post i gràcies a "El Pacto" parlo sobre dilemes, angoixa i control.
Els dilemes
Un dilema és un problema mal plantejat. Què significa això?, que quan ens posicionem a nosaltres mateixes en una situació de dilema ens situem en un marc cognitiu en el qual, per definició, estem atrapades perquè els dilemes no tenen solució.
En "El Pacto" s'hi explica molt bé la vivència d'un dilema, i el resultat emocional que se'n deriva:
- Angoixa. Estem buscant la solució a una situació en la qual nosaltres no la tenim.
- Patiment. La falsa sensació de poder escollir (implícita en un dilema) ens genera el patiment d'intentar evitar equivocar-nos.
- Sensació d'estar atrapades. Aquesta sensació és la que ens aporta informació més útil. En un dilema ens sentirem atrapades fins que no ho plantegem sincerament observant els problemes que hi ha o fins que no acceptem la realitat.
Photo by Tom Parsons / Unsplash
Perquè els problemes sí que tenen solució. Tots. I si la situació que plantegem no té solució, no és un problema, és un dilema.
Què cal fer quan ens trobem amb un dilema? Identificar en quin dels 2 casos ens trobem:
- El dilema és 1 o més d'1 problema. Cal que ens sincerem i que plantegem els problemes que hi ha, així podrem donar una resposta/solució a cadascun d'ells.
- El dilema és una realitat que no ens agrada. En aquest cas l'única solució és donar-nos el temps que necessitem i acceptar.
La falsa sensació de control
El Pacto, també ens ajuda a reflexionar sobre un dels motius principals pels quals les persones vivim dilemes, angoixes i patiments:
- La falsa sensació de control.
Massa sovint pensem que tenim control sobre la vida dels altres, el que faran, el que diran, com es sentiran... i aquesta sensació ens aporta malestar. Nosaltres tenim "control sobre com vivim les situacions", però no sobre les situacions en si. Per exemple: podem decidir plorar o enfadar-nos amb la mort d'un ésser estimat, això és el que podem controlar: la nostra resposta a la situació, però no podem controlar la situació en si.
...o si?
i d'això va la peli i aquest és un dels motius pels quals és tan interessant veure-la i reflexionar sobre:
- Què intentem controlar a la nostra vida?
- Què ens cal deixar anar?
- Què volem donar?
Photo by Morvanic Lee / Unsplash
PD: Sí, fa una mica de por però sobretot fa 3 o 4 ensurts... us ho diu una que és una absoluta cagada de les pelis de terror... (em deixen traumatitzada) i a mi aquesta no em va amargar sinó que em va agradar molt!
