Fa temps que treballant al despatx he anat observant una capacitat d'atenció curiosa en algunes persones, especialment en les persones intel·ligents amb feines exigents.
Aquesta capacitat d'atenció curiosa es plasma sobretot en un focus d'atenció poc profund.
Què vull dir amb això d'un focus d'atenció poc profund?
- Bona capacitat cognitiva (poden entendre i gestionar les idees)
- Bona agilitat cognitiva (poden moure les idees, traspassar coneixements, comprendre amb rapidesa)
- Focus d'atenció difús (posen el pensament on cal però sense pensar-ho profundament, de forma no reflexiva, sense massa atenció)
Aquestes pseudo-observacions que he anat fent (són "pseudo" perquè són personals, sense mètode d'observació, ni avaluació ni res que resultaria útil per poder treure conclusions vàlides) m'han vingut al cap quan he llegit l'article de la Harvard Busines Review
El terme que Hallowell, autor de l'article, utilitza per referir-se al que jo anomenava capacitat d'atenció curiosa és ADT (attention deficit trait) i explica que és cada cop més comú en adults.
Què ens passa a les persones quan vivim sistemàticament amb sobrecarrega cognitiva?
Si tenim sobrecarrega cognitiva vivim distretes, amb molt moviment interior i de forma impacient. Les persones amb ADT noten dificultats per:
- Mantenir-se organitzades
- Establir prioritats
- Gestionar el temps.
La diferència entre Trastorn per dèficit d'atenció (TDAH) i Tret de dèficit d'atenció (ADT)
Començant pel començament, el Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat és un trastorn estudiat i reconegut i l'ADT és una observació que entenc que varis psicòlegs i psiquiatres del món devem haver fet i que el Dr. Halowell ha observat més detingudament i de la qual n'ha publicat un article, però d'entrada no podem parlar de l'ADT com un trastorn perquè no està ni prou estudiat ni reconegut.
Dit això, que sabeu que sóc una freak i que necessito dir-ho perquè els punts van sobre les is, el TDAH és un trastorn neurològic que té un component genètic i que, com qualsevol trastorn, pot ser agreujat per factors físics i ambientals. L’ADT per contra té el seu origen en l'entorn,
l’ADT és un artefacte de la vida moderna.
Les exigències, el nostre estil de vida i el model d'atenció que potenciem ha variat moltíssim en les darreres dècades. Hallowell explica que a mesura que les nostres ments s’omplen de "soroll" (esdeveniments sinàptics impecables que no signifiquen res), el cervell va perdent gradualment la seva capacitat d’atendre completament i a fons els inputs.
Com es genera aquest mal entrenament del cervell?
L'ADT no es "crea" a partir d'una crisi sinó d'un sistema o estil de vida de multitasques i pressió constant. La persona s’esforça cada vegada més per mantenir-se al dia, però el nombre de tasques que ha de fer és excessiu.
Els executius amb ADT fan tot el que poden per gestionar una càrrega que simplement no poden gestionar tan bé com voldrien. Així desenvolupen sentiment constant de pànic i culpa. [traducció de l'article original]
Ep!; no siguiem alarmistes ara.
És cert que les observacions que ha fet el DrHallowell semblem absolutament negatives, però també ho semblaven les primeres notes sobre el trastorn de dèficit d'atenció i aquest ha resultat ser súper funcional per algunes persones (el TDAH està sovint vinculat a estructures de pensament creatives que poder ser innovadores i brillants a l'hora de resoldre situacions o crear).
Així que en primer lloc reflexió i calma. No fem ara nosaltres el paper de l'ADT traient conclusions ràpides i passant al següent tema!
Com podem controlar els efectes de l'ADT? (ara ve lo del corason hippie)
El TDAH acostuma a requerir tractament farmacològic que ajuda a equilibrar alguns dèficits psicobiològics però L'ADT només es pot tractar gestionant l'entorn i la salut física i emocional.
Les següents mesures preventives ajuden:
En termes generals
- Dorm adequadament, un mínim de 7 hores diàries
- Estigues atent a què menges: controla la ingesta d'alcohol, evita hidrats de carboni ensucrats
- Fes 30 minuts d'exercici, mínim dia si dia
- Fes petites activitats que impliquin gratitud i/o observació (tingues una actitud de #corasonhippie cuida una planta, observa per la finestra els núvols o un arbre que tinguis davant, dóna les gràcies de corason al cambrer que t'ha preparat el cafè, mirant-lo als ulls...)
A la feina
- Fes el que estigui a les teves mans per treballar/entrenar en un entorn de confiança
- Parla cara a cara amb les persones del teu equip (si no pots personalment, de forma virtual) fes que sigui una conversa distesa, amigable, no parlis de mierders (criticar algú, enfocar en futur negatiu, escampar rumors).
- Divideix les tasques grans en tasques petites
- Guarda't espais per pensar a la teva agenda, cada dia (de durada mínima de 20')
- Quan marxis de la feina fes-te una llista de les 3-5 coses que vols fer el següent dia (així el teu cervellet no haurà de gastar energia recordant-ho i amb por d'oblidar-ho)
Quan et sentis sobrecarregat
- Para i respira.
- Beu aigua, aixeca't, vés al wc (encara que no en tinguis necessitat, aixeca't i estira les cametes fins al bany).
- Fes una tasca que sigui súper senzilla (com pintar una rodoneta) i fes que t'ocupi com a mínim 45"
- Demana ajuda a un company/a de feina, explica-li la teva dificultat o motius de saturació i escolta el seu punt de vista atentament.
- Delega, si pots, alguna tasca si no pors comparteix les teves preocupacions amb l'equip (si no tens equip compareix-les amb algú que sàpigues que et sabrà escoltar i llavors, li dius gràcies de corason).
En resum, les persones intel·ligents poden gestionar un gran nombre de tasques a la vegada però fer això de forma sistemàtica pot resultar perjudicial, així entrenen al cervell a funcionar sols de forma "superficial" i això a la llarga resulta limitant. A més genera malestar i nervis. La solució a aquest problema entrenat és viure també amb una actitud reflexiva, d'observació i des de la gratitud, ja que això fa que el nostre cervell treballi sense la rapidesa i la multitasca.
Espero que aquesta lectura et resulti interessant i útil.
_______________
Podeu llegir el post original l'autor és el psiquiatre Edward Hallowell.
