Viure és patir. Sí, sé que començar amb una sentència així pot semblar contradictori a tot el concepte d'ad litteram, però us asseguro que no és així.
És impossible viure sense experimentar algun tipus de dolor o angoixa, totes les persones del món vivim situacions doloroses i/o angoixants. Des d'un mal de panxa fins a la pèrdua d'éssers estimats, passant per pors i frustracions vàries. Les persones experienciem al llarg de la vida patiment físic i mental.
D'acord sé que fins ara, aquest post no sembla gaire optimista... però si us plau, continua llegint.
Aquest post comença amb un fet irrefutable, una cosa que totes sabem, que totes hem experimentat i que totes volem evitar. Lluitem, ens preocupem, controlem per evitar el patiment i aquí està l'error i la paradoxa. Lluitant, preocupant-nos i intentant controlar-ho tot generem patiment.
En el budisme expliquen:
l'anhel provoca tot patiment
Quan volem alguna cosa però no podem aconseguir-la, ens sentim decebudes o frustrades. Quan esperem que algú compleixi les nostres expectatives i no ho fan, ens sentim decebudes, rebutjades... quan volem agradar als altres i no ho aconseguim, ens sentim ferides i menystingudes. En tots aquests casos el focus d'atenció està en els altres. L'error està a creure que de fora obtindrem el nostre benestar i la felicitat.
No és així, el benestar és dins nostre i si redirigim els nostres esforços, si deixem de lluitar a fora per acceptar-nos i créixer per dins canviarem la visió i amb aquesta l'univers sencer!
És per això que deixar de lluitar no és perdre sinó guanyar.
En el budisme, aquest concepte l'expliquen així:
Aconseguir el que vulguis no garanteix la felicitat. En comptes de lluitar constantment per obtenir el que vols, prova de modificar el teu desig. El voler ens priva del benestar i de la felicitat.
Espero que aquest post us ajudi a deixar de lluitar pel control i les preocupacions i començar a fluir ocupant-vos del present.
