Les situacions de conflictes perllongades en el temps són tòxiques per tothom que les té a prop, també són nocives per l'organització/empresa/grup en la qual es donen. En aquest post pretenc aportar informació per detectar què nodreix el conflicte i com resoldre'l. Parlarem del triangle drmàtic de Karpman.
El concepte que us explico avui és del psicòleg Stephen Karpman qui va observar 3 tipus de rols que, si s'imposen en una organització, acaben per intoxicar-la. Aquests són els 3 rols:
- Víctima
- Perseguidora
- Salvadora
Photo by Chris Murray / Unsplash
Si volem generar benestar (i ho volem!) és important identificar quins rols estem adoptant, així coneixent-los podrem, si volem, canviar-los.
COM IDENTIFICAR ELS DIFERENTS ROLS?
El rol salvador
És aquella persona que s'imposa a ella mateixa l'obligació de resoldre els problemes dels altres. Solen ser persones que ofereixen la seva ajuda amablement, però en lloc d'ensenyar a resoldre un problema, el solucionen elles directament. Actuant així estan creant-se, sovint de forma inconscient, una trampa: sempre hauran de fer la feina elles i en conseqüència acabaran desgastades i amb sensació de no ser prou valorades o respectades: fan més feina de la que els toca, fan la feina dels altres i ningú els ho agraeix!
Quan veuen que la feina les sobrepassen i que estan "fartes d'ajudar", solen lamentar-se de sobrecàrrega de treball i de l'escàs agraïment dels companys. El pitjor de tot però és que el seu to emocional baixa, se senten culpables (perquè o estan ajudant) i no veuen sortida a la situació.
El rol víctima
Son persones que accepten una responsabilitat sabent que no podien assumir-la, sigui perquè no tenen temps material o perquè no estan preparades (tècnicament) per fer-la. Abans d'assumir i reconèixer el seu dèficit o de "disgustar a algú", prefereix acceptar la tasca i permeten que una altra persona -el Salvador- li resolgui el problema. Al principi, el sentiment és positiu: gratitud i companyonia, però a la llarga desenvolupen un sentiment d'inferioritat que malmet l'autoestima. Amb aquest mal estar, les persones que han desenvolupat el rol de víctimes poden començar a sentir ràbia cap a les persones que "les ajuden" i/o indefensió creient que no hi ha sortida possible a la situació.
Photo by Annie Spratt / Unsplash
El rol perseguidor
Són aquelles persones que sembla que es queden al marge però que ho observen ho jutgen tot. Senten que "són les que ho fan bé" i critiquen, més o menys obertament:
- Tonta la que fa de salvadora, perquè li fa la feina a la víctima!
- Quina "jeta" la víctima que s'atribueix èxits immerescuts, per feines que ni fa!
La persona amb el rol de salvadors creu que hi és per "posar les coses al seu lloc." Des de la crítica la persona perseguidora necessita que unes i altres li reconeguin la seva autoritat i quan això no és així es pot enfadar o disgustar amb "lo inútils que són".
ALERTA! ÉS UN CERCLE VICIÓS
Els tres rols són nocius, tòxics perquè els 3 impliquen formes de manipulació. A més solen tornar-se intercanviables quan s'imposa algun canvi en l'organització.
- La salvadora pot tornar-se víctima cansada de fer-ho tot ella i que ningú li reconegui.
- La víctima farta de tanta injustícia comença a assenyalar errors i a criticar convertint-se en perseguidora.
- La perseguidora "passa a l'acció" i comença a fer-ho tot ella, per salvar la feina, l'empresa.
Així és com els que entren en el joc acaben atrapats en ell, perquè entren en un tipus de relacions codependents que acaben per generar conflictes a l'organització/empresa/grup.
TOCO A TERRA I PLEGO
La manera de sortir d'aquest cercle viciós és deixar de jugar-hi.
Photo by Davids Kokainis / Unsplash
Com fer-ho?
En primer lloc acceptant i reconeixent el teu rol. Cap dels rols el desenvolupem perquè siguem males persones o incompetents, el desenvolupem perquè a vegades, les persones, "en emboliquem" i punt. No cal que t'hi estressis a buscar el perquè, cal que t'activis a buscar i crear la solució.
En segon lloc tingues esperança. Creu, perquè és cert!, que hi ha solució a aquesta situació. L'hem creat entre totes i entre totes la podem canviar.
En tercer lloc, modula el rol perquè passi de ser tòxic a ser catalitzador de benestar.
De salvador a ajudador empàtic:
Conservar la teva capacitat d'ajudar, però ensenya com ho fas perquè cadascú resolgui els seus propis problemes. Et caldrà aprendre a dir no, establir límits i observar les "torpeses" i errors dels qui n'estan aprenent. Així no assumir massa càrregues i el dia a dia serà molt més lleuger.
De víctima a responsable:
Si necessites ajuda, l'intel·ligent és demanar-la, però mai et desentenguis de l'aprenentatge ni de la recerca autònoma de solucions. Abans de demanat com es fa, busca com ho faries i quan vagis a demanar ajuda presenta la teva idea, exposa el que havies pensat de fer tu en aquella situació. És a dir, adoptar una actitud activa i proactiva, si l'ajut que has demanat no arriba, arrisca't fes el que creus que és correcte, encara que t'equivoquis. L'error (raonat) ens empodera i incrementa la possibilitat d'aprenentatge!
De perseguidor a assertiu:
Una persona assertiva respecta el dret de l'altre a prendre les seves pròpies decisions, però també defensa el seu propi dret a posar límits. Caldrà que paris atenció a dir el que penses sense ferir a les altres (no siguis massa insistent ni et comuniquis de forma passiva-agressiva). La millor manera per resoldre els conflictes és per la via del diàleg i la negociació així que parla estant disposada a escoltar!
Espero que aquest post us resulti interessant i útil.
