Cuida el que importa (i descobreix com canvies). Petits gestos, grans canvis. Millora la teva vida en menys de 15 minuts al dia amb psicologia del benestar.
Sí, ho sé, aquesta frase sona èpica. Però és que posar consciència al dia a dia genera canvis que també ho són.
Ep! També vull -i he de- ser molt clara: si estàs travessant una situació de patologia, els canvis que necessites requeriran alguna cosa més que microexercicis.
Ara bé, si ets una persona que té ganes de cuidar-se, que se sent una mica més tensa o nerviosa del que voldria, o que té la sensació que “la vida passa sense adonar-se’n”… aquest post és per tu.
Hi ha moments en què tot sembla reduir-se a les nostres preocupacions. El dia a dia ens arrossega cap endins: pensem massa, ens irriten coses petites, o simplement perdem de vista cap on anem.
Però hi ha una sortida que no passa per reinventar-se, fer-ho tot millor o començar de zero. És una sortida tranquil·la, gens dràstica i alhora molt potent: canviar el focus (sí, sempre parlo del focus… ho sé)
Deixar de mirar-nos només a nosaltres i connectar amb alguna cosa que considerem digna de ser cuidada.
Aquesta pràctica té un nom: reverència.
Pots sentir reverència per la natura, per una relació concreta, per un projecte que estimes, per una part de tu que encara estàs descobrint.
El que importa no és tant l’objecte com l’actitud.
Dir-te: “Això mereix la meva cura.” Quan fem aquest canvi de mirada, el món no canvia, però sí com hi habitem. I de sobte, la vida recupera sentit.
Reverència: una manera més sana de pensar i sentir
Des de la psicologia sabem que el cervell tendeix al control, a buscar certeses i a emetre judicis ràpids. És un mecanisme adaptatiu, sí, però sovint ens manté tancats dins del nostre propi punt de vista.
En canvi, cultivar humilitat cognitiva (la capacitat de reconèixer que no ho sabem tot) ens obre a una mirada més flexible i humana.
La reverència, entesa com una disposició interna a no situar-nos sempre al centre i a reconèixer la complexitat del món, dels altres i de la vida, ens convida a fer justament això.
Aquesta actitud està profundament alineada amb:
- la reducció del biaix egocèntric
- un pensament més obert i flexible
- una millor regulació emocional
No es tracta d’invisibilitzar-nos ni de restar valor al que sentim, sinó de posar-nos en relació amb el que ens envolta des d’un lloc més curós, més ampli, més real (i per tan menys de menys patiment)
3 maneres que pots practicar la reverència aquesta setmana
1. En la teva feina
Tracta el que fas com si tingués valor.
Deixa de marcar caselles i pregunta’t: Com seria fer això amb respecte pel que soc i pel que estic oferint?
2. En les relacions
Recorda que les persones que estimes no són evidents.
Reserva petits moments de presència: un cafè sense mòbil, una conversa amb els ulls, un gest de reconeixement.
3. En el teu creixement personal
Cada matí, escull una cosa que respectis profundament —la veritat, la calma, la creativitat, la natura— i pregunta’t:
Quin petit acte avui em connectaria amb això?
Una nova manera de començar
Perquè sí, les autocures són importants: fer-te càrrec de com estàs, posar límits, descansar, prioritzar-te. Però també ho és recordar que no estem sols.
Tots i totes necessitem formar part d’alguna cosa: una amistat, una família, una comunitat, un lloc on sentir-nos benvinguts. No cal que t’agradi tothom, ni que agradis a tothom, però sí que ens cal pertànyer. Saber que hi ha vincles que ens sostenen, i espais on podem ser nosaltres.
Potser la força no cal que vingui només de dins.
Pot venir de saber-te acompanyat/da.
Un exercici de 10 preguntes per explorar i treballar la revrència
El contingut és per la persones que formeu part de la comunitat adlitteram :)
Perquè d’alguna manera o altra us vull agraïr que estigueu per aquí. Si encara no formes part de la comunitat, pots subscriue’t (sense cap mena de cost ni compromís) aquí:
Exercici: 10 preguntes per practicar la reverència en el teu dia a dia
Pots fer les 10 de cop, en un dia de calma o pots agafar-les 1 a 1, quan et vingui de gust i anar cultivant i practicant aquesta actitud de mica en mica, microaccio a microacció ;)
- Què hi ha a la meva vida que val la pena cuidar, encara que ningú ho vegi?
- Quin gest petit puc fer avui per demostrar respecte per mi mateix/a?
- Quina relació voldria tractar amb més delicadesa o presència?
- Hi ha alguna cosa al meu voltant que dono per feta i mereixeria una mirada més atenta?
- Què faig només per “complir” que podria transformar amb una actitud més conscient?
- Què o qui em connecta amb un sentiment de gratitud profunda?
- Quan em sento perdut/da, quina idea, valor o projecte em recorda qui sóc?
- Quina part de la meva feina podria començar a veure com una forma d’ofrena?
- Què em desperta respecte o admiració en els altres i com podria cultivar-ho jo també?
- Quin espai intern voldria protegir i fer créixer aquest mes?
Espero, de tot cor, que les preguntes t’acompanyin. Gràcies per formar part d’adlitteram!
