No fer res pot ser molt més complicat del què aparentment sembla. A més amés, saber no fer res, és absolutament necessari si volem estar bé.

LES RAONS

Hem crescut i vivim sota un paraigua de creences socialment acceptades com  a bones que ens diuen bàsicament que:

fer coses està bé

I malgrat essencialment aquest pensament no és nociu (sinó al contrari!), si el plantegem com a creença (en clau de blanc o negre) ens trobem en aquesta seqüència de pensaments  i sentiments (o alguna de ben similar):

‌Així ens quedem atrapades en el fer i no hi ha manera de descansar o prioritzar el nostre benestar. És llavors quan tenim sentiments negatius vers nosaltres mateixes i ens obliguem a continuar fent o renyem i culpabilitzem per no fer-ho.

Aquesta seqüència de pensaments i sentiments és al primera raó, però a aquest fet cal afegir-hi la manera com fem (un munt de coses alhora) i el mite de la productivitat.

EL MITE DE LA PRODUCTIVITAT

La psicòloga Marny Lishman explica que en el pas de la tasca única a la multitasca, hem integrat una nova creença sobre la productivitat que pot ser-nos nociva.

Anys enrere, la norma era fer en tasques úniques, i treballàvem en multitasques (dividint la nostra atenció) de forma extraordinària. Avui les multitasques ja no són una excepció sinó la norma.

Lisham explica que cada cop que completem una tasca o obtenim un resultat tenim una descàrrega de dopamina i  vivint en mode multitasques  "obtenim molts resultats simultanis".

vintage typewriter
Photo by Florian Klauer / Unsplash

La norma general és que quan obtenim un resultat i tenim una descàrrega de dopamina, ens sentim bé. Què passa quan no parem "d'obtenir resultats"?, sembla que la resposta hauria de ser:

Doncs que ens sentim súper bé!

Però no és així.

La descàrrega de dopamina augmenta la freqüència cardíaca, la pressió arterial i estimula el sistema nerviós; Aquests no són efectes negatius per se, però resulten nocius si els convertim en un sistema de vida, si no deixem d'obtenir descarregues de dopamina. Parar de fer coses és la solució, però hi ha una dificultat afegida: la dopamina que creem es retroalimenta. O sigui, l'alliberament de dopamina augmenta la motivació per continuar fent activitat. Podeu consultar un estudi aquí.‌‌

D'alguna manera és com si ens quedéssim atrapades en el fer i en la productivitat, sentint-nos malament (seria similar el "bajón" de les addiccions) quan deixem de fer coses.

Photo by Marvin Meyer / Unsplash

                                       

Si no aprenem a no-fer estarem esgotant la nostra energia sense recarregar-ne i quan tinguem un moment de descans o calma, en lloc de viure'l en positiu ens farà sentir malament i posar-nos nervioses.

LES ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR-HO

1. Adona't del teu ritme de "fer". El primer pas sempre és endins, en la consciència, així que el primer és ser conscient dels teus hàbits d'actuació.

2. Programa't hores de descans. L'agenda i el calendari ens serveixen per no oblidar-nos de tasques importants que hem de fer oi?, i ja hem establert que descansar, cuidar-nos i deixar de fer coses és important. Doncs posa-t'ho a l'agenda. Programa-ho.

Ep!, si et costa escriure "no fer res" et suggereixo que facis aquesta petita trampa de psicòleg, escriu: "entrenament en repòs" o simplement "entrenament"

3. Esbrina quin "no fer res" és el teu. No a totes les persones ens carrega piles el mateix, per algunes persones pot ser seure i observar per la finestra, estant en el present, i per d'altres pot ser fer una activitat de baixa energia que és sols per elles mateixes.

En aquest sentit comparteixo aquí un exercici en vídeo o en àudio que et pot resultar útil per practicar l'art de no fer.

4. Medita. La meditació és una eina boníssima per començar a aprendre a no fer res, fent (per paradoxal que soni). En aquest camp jo no en sé per a suggerir eines, però si et crida l'atenció hi ha molt bones professionals compartint eines i meditacions, busca-les!

LA CLAU DE L'ÈXIT EN AQUEST ENTRENAMENT

Viu la incomoditat de relaxar-te. Estigues amb el malestar de no fer res durant uns segons, uns minuts si pots i resisteix-te a l'impuls de fer.

Intentar qualsevol cosa nova sempre és incòmode al començament, fins i tot les activitats que ens agraden més o coses que ara realitzem sense esforç van ser incòmodes al primer moment. Amb aquesta capacitat, no és diferent, al començament és incòmode, però quan n'aprenem i sabem utilitzar-la quan toca ens aporta molts beneficis, tant per la salut física com l'emocional i mental.

PRACTICA-HO ARA. PROVA DE FER L'EXERCICI

He preparat aquest mini exercici perquè comencis a practicar-ho ja!

Vols l'àudio i prou? clica aquí

Espero de tot cor que et resulti útil!

______________________

No volia fer el post massa llarg, però aquí un extra per ajudar-te a identificar si l'exercici és per tu ;)

COM SÉ SI AQUEST ÉS EL MEU CAS?

Les persones que han d'aprendre a no no fer, típicament expliquen que aquestes activitats els fan posar nerviosos/es o els generen malestar (sentiments de buidor i culpa):

  • Seure al sofà
  • Prendre el sol
  • Escoltar música relaxant
  • Meditar, fer yoga
  • Veure algú que "no fa res"

Un altre indicador útil per reconèixer si necessites aprendre a no fer és el nivell d'energia. Si els dies que no treballes (caps de setmana, primers dies de vacances) et sents esgotada, és probable que ho estiguis i això ens indicaria que no estàs carregant energia suficient els dies de treball i que per tan no estàs "no fent" prou.

Vida tranquil·la