Parlar en públic és una de les situacions de nervis, tensió i estrès més comunes a la població. Són moltes les persones que han petit o pateixen quan han de fer una presentació oral (a la feina, en un entorn acadèmic o fins i tot al bar).
Parlar en públic no és una amenaça
El fet que tothom ens miri el percebem com una amenaça (com si nosaltres fóssim les preses i el públic fossin els lleons) i interpretant la situació com una amenaça és quan s'embolica la troca.
Així que el primer pas essencial i necessari és prendre consciència que el pitjor que ens pot passar parlant en públic és fer el ridícul, cosa que no és agradable, d’acord, però sobreviurem. I ara ja sabem quin és el problema real: no volem fer el ridícul. Així, doncs, ens hem de centrar a solucionar el problema real; o sigui, com no fer el ridícul. ;o
EL DISCURS
Prepara't bé
La preparació et garantirà poder crear un discurs que transmeti el missatge que vols donar.
- Pensa el que vols dir
- Escriu-ho
- Pensa els connectors entre les idees
Dona un missatge clar de manera senzilla
Com més gran sigui la teva audiència més senzill i clar ha de ser el teu missatge.
Per missatge entenem tant el llenguatge verbal com el no verbal, així que si tens una audiència força gran procura que les imatges de la presentació siguin entenedores i reforcin el missatge, i que allò que dius ho dius d'una manera clara i entenedora.
Ep!, senzill no vol dir simplista (no infantilitzis els qui t'escolten); senzill vol dir que has de ser capaç d'entendre la idea bàsica de la teva presentació i dir-la amb un llenguatge clar.
Fes -te les 4 preguntes clau
Si estàs preparant una xerrada, respon aquestes quatre preguntes abans de posar-te a preparar el powerpoint.
- De què parlo?
- Per què (amb quina finalitat) parlo d'això?
- De què serveix parlar d'això?
- Quin és el missatge amb el qual vull que es quedin les persones que vinguin?
LES DIAPOSITIVES
La idea del "mantenir-ho senzill" s'aplica a tot, també a com presentar-ho.
Encara avui anem a xerrades i veiem diapositives tan farcides d'informació que empatxen el nostre pobre cervellet. Com és una diapositiva difícil de llegir? Una imatge val més que mil paraules:
Hi ha llibres i llocs web que expliquen bones pràctiques sobre el disseny de les diapositives, però els punts bàsics que et cal saber són els següents:
- Una dotzena de paraules per diapositiva és el que es considera ideal.
- Assegura't que la mida de la lletra és prou gran per a facilitar la lectura des de la part posterior de la sala. Com que potser no sabràs la mida de la pantalla que tindràs, és millor passar-te de gran que de petit (mai no he sentit ningú queixar-se per llegir massa clarament una diapositiva).
- Utilitza només dos tipus de lletres diferents (com a màxim) i fes-ho d'una manera coherent; per exemple, els títols amb una tipografia i els blocs de text amb una altra.
- Algunes parelles de tipografies funcionen especialment bé. Si vols utilitzar-ne de diferents et recomano que ho busquis a Google i hi trobaràs bons suggeriments.
- Utilitza fotografies pròpies que representin allò de què estàs parlant; no imatges predissenyades.
- No et passis d'intel·ligent amb el format de les teves diapositives. El disseny ha d'estar al servei del punt que estàs plantejant i no és el punt en si.
- No llegeixis les diapositives en veu alta. Deixa llegir el text, mentre comentes/expliques més informació sobre la idea.
- Si vols presentar una llista de punts i donar informació sobre cada punt, no posis tota la llista alhora perquè la gent llegirà per endavant i, per tant, no t'escoltaran. Crea les diapositives perquè cada una afegeixi un punt a la llista o fes que es vagin descobrint.
ELS NERVIS
En primer lloc, estar nerviós per exposar-te és absolutament normal i indica connexió amb la realitat, així que si et notes nerviosa és indicador que ets una persona sana.
En segon lloc, com hem vist, com més preparada estiguis, millor, i menys nerviosa estaràs (perquè hauràs entrenat les teves capacitats) i podràs afrontar més bé qualsevol contratemps.
Dites aquestes dues coses bàsiques, els punts següents et poden ajudar a calmar els nervis:
- No beguis cafeïna abans de la presentació, ja que et farà augmentar l’ansietat. Però beu i agafa aigua, per si tens la boca seca.
- Una bona cosa per fer just abans de començar la presentació és beure un glop d'aigua amb consciència (t'ajuda a respirar bé i a centrar-te, a part d'hidratar-te).
- Menja alguna cosa abans, ja que un nivell baix de sucre no és bo i també afectaria negativament el teu nivell de concentració.
- Recorda que el públic no és allà per veure't a tu. Els interessa molt més el que has de dir que la teva persona.
- Tampoc no tenen cap interès que fracassis; són els teus companys, no els teus adversaris (fins i tot en el cas que estiguessis en un concurs de dialèctica, veure el públic com a adversari et posaria en mode atacar/fugir i la teva capacitat disminuiria).
- Recorda que estàs parlant (exposant unes idees) per fer un servei als assistents, fet que ajuda a centrar-te menys en tu mateixa i més en el contingut.
- Tingues present que gairebé tothom pateix certa ansietat en parlar en públic i que la manera com ho vius tu i com ho veuen els altres és molt diferent: gairebé sempre es nota 0,5 des de fora i 1.000 des de dins.
- Si vols, pots utilitzar tècniques de respiració i visualització positiva abans de començar per ajudar a resoldre qualsevol inquietud d'última hora.
- Agafar un bolígraf acostuma a ser útil per tenir les mans ocupades i és una bona idea perquè és una preocupació menys (algunes persones pensen què fer amb les mans mentre parlen, i així es distreuen del discurs en si. Si ets una d'aquestes persones, agafa un bolígraf; t'anirà bé!).
Gaudeix explicant el que expliques (no siguis lluç)
Si et veus avorrida quan parles, l'audiència pensarà que estàs avorrida (diga'ls Sherlock), i si a tu t'avorreix el tema, per què hauria d'interessar algú altre?
Quan et posis davant la gent, somriu (això, a més, enviarà un mini senyal al teu cervell que dirà "això que farem és guai perquè estem somrient"). A més, si et sents prou segura per a fer-ho, fes una broma o afegeix-hi una mica d'humor (assegura't que sigui apropiat, això sí!). Això t'ajudarà a relaxar-te i trencar el gel i generarà emocionalitat positiva en l'ambient.
Aprèn dels teus errors (i èxits)
Cada vegada que facis una presentació, pren-te una estona després per pensar què ha funcionat i què ha fallat. Si va anar bé, tingues en compte què ho va fer anar bé. Si va anar malament, analitza on i com va anar malament perquè la propera vegada puguis canviar l’estratègia i assegurar-te que no et torni a passar el mateix, així potencies la mentalitat de creixement.
I sigui quin sigui el resultat, felicita't per haver-te exposat, per haver-ho fet. Per haver viscut!
Abraça el repte, viu les teves oportunitats!
Parlar en públic forma part de la vida; exposar el que sabem, el que pensem, el que sentim és compartir, i l'única manera que la felicitat sigui real és compartir-la; així que si tens l'oportunitat, agafa-la!
