El dol és el procés psicològic que transitem si perdem un ser estimat, alguna cosa que, tard o d'hora, vivim totes al llarg de la vida. En aquest post veurem les 5 fases del dol oficials més una sisena, d'enfocament personal.
A més, al final del post hi deixo 10 punts a tenir en compte si has d'explicar la pèrdua als infants i també el link d'un conte que t'hi pot ajudar.
Què és el procés de dol?
El procés de dol ens permet, tant en els casos de pèrdua sobtada com en aquells en els quals es pot anticipar, adaptar-nos gradualment a la nova realitat fins a arribar el moment en el qual podem acceptar i integrar-la en una nova realitat. Aquest procés pot ser llarg i complex (Bayés, 2001).
Malgrat l'explicació de les 5 fases del dol, no totes les persones viuen el dol de la mateixa manera així que abans de començar a analitzar en quina fase estàs, sàpigues que la teva vivència és única i respectable, el dol és un procés únic, irrepetible i dinàmic, caracteritzat per una variabilitat interpersonal i temporal, i on la reacció de cadascú està condicionada per:
- la personalitat,
- la situació biogràfica
- la cultura de la persona en dol.
Cada procés de dol, com cada persona, es únic.
Les fases del dol
La psiquiatria i la psicologia identifiquen 5 fases en el dol, que es donen, en major o menor mesura, sempre que patim una pèrdua.
Tot i que poden donar-se ordenadament, no sempre és així.
1. Negació
La negació és una reacció que es produeix de forma molt habitual immediatament després d'una pèrdua. No és infreqüent que, quan experimentem una pèrdua sobtada, tinguem una sensació d'irrealitat o d'incredulitat que pot veure's acompanyada d'una congelació de les emocions.
Es pot manifestar amb expressions com: "encara no em crec que sigui veritat", "és com si estigués vivint un malson" i fins i tot amb actituds d'aparent "enteresa emocional" o d'actuar "com si no hagués passat res".
La negació pot ser subtil i manifestar-se d'una manera difusa o abstracta, restant importància a la gravetat de la pèrdua o no assumint que sigui irreversible.
2. Ira
Sovint, el primer contacte amb les emocions després de la negació pot ser en forma d'ira. S'activen sentiments de frustració i d'impotència que poden acabar en atribuir la responsabilitat d'una pèrdua irremeiable a un tercer. En casos extrems, les persones no poden anar elaborant el dol perquè queden atrapades en una reclamació contínua que els impedeix acomiadar-se adequadament de l'objecte estimat.
3. Negociació
A la fase de negociació, es comença a contactar amb la realitat de la pèrdua al mateix temps que es comencen a explorar quines coses cal fer per revertir la situació.
En aquesta fase a vegades, les persones fan "pactes" amb elles mateixes o amb un ésser superior, divinitat o univers dient-se "si faig X això llavors significaria que Y i llavors podria recuperar la relació que s'ha acabat". Tenir aquests pensaments i pensar aquestes "estratègies" és comú i no reocupant si deixem de fer-ho amb el temps.
4. Depressió (que es en realitat tristesa perquè no és patològica sinó sana i necessària)
A mesura que avança el procés de dol i es va assumint la realitat de la pèrdua, es comença a contactar amb el que implica emocionalment l'absència, fet que es manifesta de diverses maneres: pena, nostàlgia, tendència a l'aïllament social i pèrdua d'interès per el fet quotidià. Tot i que es denomina a aquesta fase "depressió", seria més correcte denominar-la "pena" o "tristesa", i així es perd la connotació de què es tracta d'un fet patològic. D'alguna manera, només dolent-nos de la pèrdua pot començar el camí per continuar vivint malgrat aquesta.
5. Acceptació
Suposa l'arribada d'un estat de calma associat a la comprensió, no només racional sinó també emocional, que la mort i altres pèrdues són fenòmens inherents a la vida. Es podria aplicar la metàfora d'una ferida que acaba cicatritzant, el que no implica deixar de recordar sinó poder continuar vivint amb la cicatriu.
Tot i que el dol és un procés personal, també és important la seva branca social. Totes les cultures han anant desenvolupant formes de canalitzar aquest dolor a través dels lligams comunitaris (compartir el dolor amb els altres) i amb elaboracions simbòliques que sovint donen un sentit transcendent a la pèrdua.
6. Viure
Aquesta etapa no està descrita en “les fases del dol” però m’agrada posar-li, per recordar-nos que un cop passat el dol continua la vida, amb totes les coses que impliquen viure-la com ens mereixem.
Explicar la mort als nens i nenes
Recentment, s'ha publicat el conte "On s'amaga l'avi" de l'IsabelPalà, amb il·lustracions del Valentí Gubianes i en el qual he col·laborat en l'elaboració d'una guia de 10 punts sobre com parlar de la pèrdua amb els infants.
Els 1o punts clau són:
- No amaguem les pròpies emocions
- Siguem sincers, no dinem idees equívoques o falses esperances
- És cert que quan algú mor, no mor del tot
- Donem resposta a la seva curiositat
- Mantinguem-nos a prop, el consol més que paraules és companyia
- Si podem, anticipem-nos
- Busquem recursos que ens ajudin a fer la situació comprensible i transitable
- Compartim l'acomiadament, potser fent un ritual, un dibuix...
- Preguntem a l'infant què necessita, com es sent..
- No ens culpem, mares i pares sovint tenen a sensació que "no ho han fet prou bé", si ho has fet amb amor i respecte, sàpigues que està perfecte.
Aquí deixo els anunciats, si t'interessa el tema et recomano el conte, és preciós. El pots trobat aquí
Espero, de tot cor, que aquesta informació et resulti útil
