La piràmide de Maslow és una teoria sobre la motivació humana, no una escala universal que hàgim de completar graó a graó. Agrupa cinc grans necessitats: fisiològiques, seguretat, amor i pertinença, estima i autorealització. Maslow parlava de prioritats relatives i admetia que diverses necessitats poden actuar alhora. La recerca posterior troba relacions entre satisfer-les i el benestar, però no valida un ordre rígid igual per a tothom.

Índex

El model original

Abraham Maslow va presentar la seva teoria de la motivació humana el 1943. Va proposar que algunes necessitats acostumen a tenir més força que d’altres quan estan molt insatisfetes. Si tens molta gana, por o manca de son, és comprensible que bona part de l’atenció es dirigeixi cap aquí.

Això no significa, però, que calgui satisfer una necessitat al cent per cent perquè n’aparegui una altra. En l’article original, el mateix Maslow advertia que una lectura «tot o res» era una falsa impressió: podem estar parcialment satisfetes i parcialment insatisfetes en diverses necessitats alhora. També assenyalava que una mateixa conducta pot respondre a més d’una motivació.

La idea clau no és «primer completo un nivell i després passo al següent», sinó «quina necessitat té més pes ara i quines altres també estan presents?»

Maslow no va dibuixar la famosa piràmide

Un detall poc conegut: la piràmide que avui associem al model no apareix en el text de Maslow. Una recerca històrica de Bridgman, Cummings i Ballard va rastrejar com aquesta representació gràfica es va popularitzar més endavant en manuals i materials de gestió. La forma piramidal és fàcil de recordar, però fa que la teoria sembli més rígida i lineal del que Maslow havia escrit.

Les cinc necessitats

El model clàssic agrupa les necessitats humanes en cinc grans categories:

1. Necessitats fisiològiques

Inclouen allò que permet el funcionament bàsic del cos: menjar, aigua, descans, refugi, temperatura adequada o respiració. Quan alguna d’aquestes necessitats falta de manera intensa, pot ocupar una part molt important de la nostra energia i de l’atenció.

2. Seguretat

Tenen a veure amb la protecció, l’estabilitat i una certa previsibilitat: disposar d’un lloc segur, tenir ingressos suficients, poder rebre atenció sanitària o no viure sota una amenaça constant. No equivalen a controlar-ho tot, sinó a comptar amb una base prou segura.

3. Amor i pertinença

Necessitem vincles significatius, afecte, intimitat, amistat i sentir que formem part d’algun lloc. Pertànyer no és adaptar-nos a qualsevol preu: una relació pot donar companyia i, alhora, no oferir seguretat emocional o respecte.

4. Estima

Maslow hi diferenciava tant l’estima pròpia —competència, autonomia, dignitat— com el reconeixement dels altres. El reconeixement pot ser saludable, però si tota la valoració depèn de l’aprovació externa, la necessitat queda en una posició fràgil.

5. Autorealització

Fa referència al desenvolupament de les capacitats i a la possibilitat de viure d’una manera coherent amb allò que dona sentit a la pròpia vida. No hi ha una única forma d’autorealitzar-se: pot expressar-se creant, cuidant, aprenent, investigant, contribuint a la comunitat o fent bé una feina quotidiana.

Representació dels cinc grups de necessitats de Maslow
La piràmide és una representació posterior i orientativa; no és una seqüència obligatòria.

Exemples quotidians

La vida real mostra per què el model no funciona com una escala mecànica:

  • Una persona preocupada per la feina pot necessitar estabilitat econòmica i, al mateix temps, buscar suport, afecte i un projecte que tingui sentit.
  • Una mare o un pare amb poc descans pot estimar i cuidar profundament malgrat tenir una necessitat fisiològica molt desatesa.
  • Una artista en una situació precària pot continuar creant encara que la seguretat material no estigui resolta.
  • Algú amb una vida estable pot sentir solitud o falta de pertinença. Tenir cobertes les necessitats materials no garanteix benestar emocional.

Aquests exemples no neguen que la gana, la por o l’esgotament condicionin fortament la conducta. Mostren que les persones podem sostenir diverses motivacions i que el context modifica quina pren més protagonisme.

Recerca i limitacions

En un estudi amb dades de 123 països, Louis Tay i Ed Diener van observar que la satisfacció de diferents necessitats es relacionava amb el benestar en totes les regions analitzades. Les necessitats bàsiques s’associaven especialment amb la valoració global de la vida, mentre que les necessitats socials i de respecte tenien més relació amb els sentiments positius.

El resultat important per interpretar Maslow és que l’associació entre una necessitat concreta i el benestar era, en gran part, independent de si les altres estaven satisfetes. És a dir: els vincles, el respecte o l’autonomia poden importar encara que no tinguem tota la base material resolta.

Un estudi posterior amb una gran mostra representativa de Mèxic va posar a prova quatre supòsits habitualment atribuïts al model, entre ells la satisfacció seqüencial i l’ordre proposat. Els resultats van rebutjar aquests quatre supòsits i van destacar especialment el pes de l’amor i la pertinença.

Quines limitacions hem de tenir presents?

  • La teoria original no va néixer d’un assaig experimental representatiu que establís cinc nivells universals.
  • Les categories se solapen: una feina, per exemple, pot aportar ingressos, pertinença, reconeixement i sentit.
  • La cultura, el moment vital i les condicions socials poden modificar l’ordre i la manera d’expressar cada necessitat.
  • Els estudis observacionals detecten associacions, però no demostren per si sols que satisfer una necessitat sigui la causa directa del benestar.
  • El model és una eina de reflexió; no és una prova psicològica, un diagnòstic ni una regla per decidir què hauria de voler una persona.

El meu criteri professional

Jo no utilitzaria la piràmide com una escala per dir a algú on és o què li toca fer ara. L’utilitzaria com un radar: ajuda a posar nom a àrees que potser demanen atenció, sense obligar-nos a ordenar-les de la mateixa manera.

A consulta, sovint és més útil preguntar «què et falta per estar una mica millor aquesta setmana?» que «quin nivell no tens cobert?». La primera pregunta obre possibilitats concretes. La segona pot convertir un mapa orientatiu en una etiqueta i ignorar els recursos, els valors i el context de la persona.

També evitaria fer servir el model per invalidar aspiracions: no cal haver resolt tota la seguretat, l’autoestima o la pertinença per crear, aprendre o buscar sentit. Sí que convé reconèixer que la precarietat, la violència o l’esgotament redueixen recursos i no es resolen només canviant la manera de pensar.

Un radar de necessitats

Pots transformar la piràmide en un exercici breu i menys rígid:

  1. Puntua de 0 a 10 com tens ara mateix cada àrea: cos i descans, seguretat, vincles, estima i sentit o desenvolupament.
  2. Observa quina puntuació reclama atenció, però també quina millora petita tindria més impacte real.
  3. Tria una acció assumible per a aquesta setmana: demanar ajuda, protegir una hora de descans, revisar una despesa, recuperar una conversa o reservar temps per a una activitat significativa.
  4. Pregunta’t si l’acció depèn de tu, d’una altra persona o d’un canvi de condicions. Això evita convertir un problema social o relacional en una responsabilitat exclusivament individual.
No busquis «ser al nivell cinc». Busca entendre què necessita més cura avui i quin pas petit és possible dins del teu context.

Per continuar aprofundint

Fonts primàries consultades

Sobre l’autora

Gemma Calmet Fargas és psicòloga, psicoterapeuta i coaching psychologist (col. 23.278). Escriu sobre benestar quotidià, regulació emocional, canvi, decisions i focus de pensament amb rigor i pensament crític. Consulta el seu perfil i els seus articles.

Vols rebre nous articles i recursos basats en psicologia?

Apunta’t per rebre noves publicacions i exercicis breus per entendre què et passa i cuidar el teu benestar quotidià amb criteri.

Rebre articles i recursos gratuïts

Article revisat el 14 de setembre de 2026.