Des del dia 11 de març que penso "què és el que podria aportar com a psicoterapeuta i coach en aquesta situació?" i la veritat és que he tingut vàries idees:
- Explicar com gestionar les emocions en situacions de crisi
- Donar eines per connectar amb el ser i la calma –coses que podem fer a casa–.
- Aportar informació sobre gestió del temps
- Donar estratègies per conviure de forma funcional aquests dies de confinament
- Etc. (d'idees no me'n falten)
Però em vaig adonar que totes aquestes idees, estratègies i recursos són el segon pas, i l'ideal és començar pel primer.
És normal que aquestes fossin les meves primeres idees, les persones vivim extremadament orientades al fer. Ens han educat així. I per tant, des del fer, pensem què podem fer en aquesta situació? Però abans de començar a resoldre el "problema", abans de començar a donar respostes, ens cal saber: quin és el problema? o millor dit, quin podria ser el problema? i quina és la pregunta que necessitem.
Aquest post és el meu primer pas, per veure quin podria ser el problema i quines les bones preguntes.
Quin podria ser el problema?
El problema podria ser que ens estiguéssim plantejant aquesta situació de forma errònia: que no estiguéssim fent una bona previsió de tempos i per tant generant una mala provisió d'energia que ens portaria a una situació de malestar i nervis.
A continuació aporto informació rellevant sobre com funcionem les persones en situacions complexes. Saber-ho ens pots ajudar a enfocar la situació de la millor manera possible i per tant viure el mínim de malestar.
La llei de Yerkes-Dodson o model de la U invertida
Els psicòlegs Robert Mearns Yerkes i John Dillingham Dodson van publicar aquesta teoria l'any 1908. El model de la U invertida exposa la influència de la pressió (nivell d’estrès, activació fisiològica i/o cognitiva) en el rendiment en tasques que impliquen operacions mentals complexes.
El model de Yerkes-Dodson planteja que la relació entre l’estrès i el rendiment pot representar-se en forma d’U invertida.
Veiem que el rendiment és òptim (flow) si el nivell d'activació és lleugerament alt; en canvi, si és massa elevat o massa baix, el rendiment és pitjor. Yerkes-Dodson ens expliquen que la millor manera de potenciar el rendiment consisteix no sols a augmentar la motivació per dur a terme la tasca, sinó també en procurar que la càrrega de treball sigui òptima (ni massa alta ni massa baixa).
Quan la càrrega de treball és massa baixa
Si les tasques que hem de fer no ens suposen cap mena de pressió, no tenim terminis d'entrega, horaris marcats per fer-les i ens semblen senzilles, la nostra càrrega de treball és baixa.
Podríem pensar que aquest és un estat de benestar i tranquil·litat, però no és així. Amb càrregues de treball baixes ens sentim desmotivats, somnolents, fatigats... (la zona de la rodona groga). I si vivim en un estat de càrrega de treball baixa o si sistematitzem, de forma obligada, un estil de vida així durant períodes llargs de temps el nostre rendiment i motivació baixen i això afecta directament i de forma negativa a la nostra sensació de vàlua i benestar.
(NOTA: sí, sé que "períodes llargs de temps" és poc específic, ho dic així perquè depèn de la persona. En tot cas, més de 10 dies és un període llarg per pràcticament tothom i ara ens tocarà a totes i tots passar més de 10 dies a casa...)
Quan la càrrega de treball és massa alta
Si les demandes són excessives, si volem fer-ho tot, tot bé; o més encara: perfecte!, i estar al cas de tots els imprevistos, si som excessivament rígids amb nosaltres mateixos quant a les dates d'entrega, el volum de feina i/o ens plantegem tasques inassolibles, experimentarem sentiments d'ansietat i malestar psicològic general.
En aquests casos el sentiment és de descontrol i frustració i el nostre rendiment també baixa mentre que l'angoixa, la preocupació i l'estrès augmenten de forma molt significativa (la zona de la rodona rosa).
Quan la càrrega de treball és òptima
Quan les tasques que hem de fer estan al mig de la U invertida, quan són motivadores amb cert grau de repte i alhora realistes és quan podem donar la nostra millor resposta. Així és quan assolim el nostre rendiment màxim i sentim benestar i vàlua personal.
A aquest estat mental, Mihály Csíkszentmihályi, un altre psicòleg (del qual sempre copio i enganxo el nom... suposo que enteneu perquè!) el va anomenar Flow i això és el que hem de buscar en aquesta situació. Ser capaços d'interpretar-la de forma que ens permeti gestionar i organitzar les nostres tasques de tal manera que vivim en flow.
Què ens manté en una zona òptima dins del la U?
Existeixen 4 factors amb un paper molt important en la relació entre el nivell d’activació i el rendiment (o productivitat): la complexitat de la tasca, el nivell d’habilitat de la persona que la fa, la personalitat de qui realitza la tasca i el factor ansietat-tret de la seva personalitat en particular.
Hans Selye
Seyle ens explica que davant una situació estressant passem per 3 fases: Alarma, Resistència i Esgotament.
La fase d'alarma es produeix quan ens enfrontem a una situació complicada o nova que considerem una amenaça. Llavors el nostre cuerpesito es prepara per afrontar-la amb energia, posant en marxa el sistema endocrí: augmenta la producció d’adrenalina, noradrenalina i cortisol (excitació de l'organisme).
La fase de resistència es produeix quan es manté en el temps l’estat d’alarma o en el nostre cas l'anomalia i la incertesa.
Inicialment el cos s’ha adaptat a la nova situació. La reacció a l'estrès, però, és de curta durada, i quan la situació es perllonga en el temps, el cos no disposa de l'energia suficient per mantenir els nivells tant elevats i entrem en fase de resistència. En aquesta fase, com que hem fet un sobre-esforç en l'anterior, podem tenir mal de cap, sensació de cansament, contractures musculars (especialment a l'esquena i cervicals), alteracions del son, canvis d’humor... un seguit de reaccions normals que el que pretenen es reequilibrar-nos. En aquesta fase també és habitual sentir que "hem fracasat" i adoptar una actitud pessimista.
La fase d'esgotament és la que volem evitar :) genera una nova situació d’alarma que es suma a l’anterior i s’entra en una cadena que alimenta l’estrès molt més del desitjable i acaba debilitant l’organisme (aquesta fase d'esgotament és la que correspon a la part rosa del gràfic de Yerkes-Dodson).
Quines són les preguntes que ens hauríem de fer, doncs?
La meva proposta de preguntes que ens resultaran útils per enfocar correctament aquesta situació són:
- Podré mantenir aquest estil de vida durant setmanes?
- Estic fent activitats que m'aporten energia i benestar?
- Dins de la situació excepcional que vivim, m'estic creant una bona rutina?
Si no n'esteu segurs o la vostra resposta és negativa, en propers posts em centraré específicament en aquests temes. (Els aniré linkant a cada pregunta)
Com afrontar la situació?, quina és la solució?
La "solució" o la millor manera que sabem els psicòlegs per afrontar aquesta situació, tenint en compte els conceptes que hem vist, i amb la finalitat de no caure en el desànim o l'angoixa, és fer una bona previsió de temps i energia.
Pel que fa al temps: plantejar-nos un repte de llarga durada.
Avui ja sabem que els nens i nenes no tenen data de tornada a l'escola i que per tant aquesta situació, que en un primer moment havíem pensat que podia ser d'un parell de setmanes, segur que s'allargarà.
Sabent i acceptant la incertesa dels tempos, podem començar a buscar la nostra pròpia normalitat. Estem vivint una situació excepcional, sí, però no volem (ni podem) gastar més energia del compte perquè sabem que això va per llarg i no volem arribar a una fase d'esgotament.
Pel que fa a l'energia: fer activitats que ens aportin energia i benestar
Tinguem en compte els 4 factors clau de la llei de Yerkes-Dodson per programar les nostres activitats i tasques.
Si el que necessitem és energia hem de generar-ne!, cuidar el nostre descans, la nostra privacitat, la nostra alimentació, el nostres cos, la nostra ment i el nostre corason.
Jo em comprometo a seguir aportant el que sé en aquest camp per tal que puguem viure aquesta situació de la millor manera possible, per tal que puguem treure'n aprenentatges, créixer i activar la nostra resiliència.
Espero de tot cor que aquest escrit et resulti útil. N'hi haurà més ;)
