Vivim en una època on és fàcil pensar que l’avorriment és un enemic a evitar. Si un nen o nena diu “m’avorreixo”, de seguida ens ve la temptació d’oferir-li una activitat, una pantalla o un joc. Però… i si l’avorriment no fos tan dolent com sembla? I si fos, en realitat, una oportunitat per al seu creixement?
L’avorriment és un estat que incomoda, però també és la porta d’entrada a la creativitat, l’autonomia i la capacitat de gestionar moments de calma. No cal omplir cada minut d’estímuls: de vegades, és en el buit on apareixen les idees més originals.
Per què és important avorrir-se
Quan un infant s’avorreix, el seu cervell busca opcions per sortir d’aquest estat. Això activa la imaginació, el pensament creatiu i l’habilitat per resoldre problemes. A més, aprenen a escoltar-se, a tolerar la frustració de no tenir “res a fer” i a trobar recursos propis per omplir el temps.
En una societat on tot va de pressa i està hiperprogramat, l’avorriment és un espai de respir. Els ajuda a desenvolupar la paciència i a entendre que no sempre hi haurà una recompensa immediata.
Com saber si és un avorriment “sa”
No tot avorriment és igual.
- Avorriment sa: quan el nen o nena està tranquil, relaxat, sense estímuls constants, i a poc a poc troba una activitat per iniciativa pròpia (dibuixar, inventar un joc, mirar per la finestra…).
- Avorriment bloquejant: passa quan no ens sabem avorrir. I d’avorrir-nos també n’hem d’aprendre —igual que aprenem a llegir, a escriure o a pensar. Quan un nen o una nena experimenta aquest tipus d’avorriment, el que realment passa és que el seu cervell o el seu sistema nerviós no sap què fer. Està acostumat a rebre informació constant o a tenir activitats contínues, i quan aquest flux s’atura, apareix una sensació de buit o malestar.
En aquests casos, el que necessiten no és “més coses” sinó aprendre a donar instruccions al seu cervell. I aquí és on els adults podem acompanyar: explicar-los el que està passant i proposar-los petites instruccions per a aquest moment. Pot ser “buscar coses del voltant que tinguin un color concret”, “inventar un dibuix”, “recordar-te d’alguna cosa que t’agrada molt” o qualsevol altra consigna que obri una porta a la curiositat. El millor de tot és que aquestes instruccions es poden inventar sobre la marxa: és un espai on la llibertat i la creativitat es troben.
L’avorriment com a espai creatiu
Algunes de les idees més brillants —tant de nens com d’adults— han nascut en moments d’avorriment. Quan no hi ha estímuls immediats, el cervell activa connexions diferents i ens permet imaginar escenaris, històries i solucions.
És com donar-los un full en blanc: potser al principi miren el paper sense saber què fer, però si els donem temps, hi apareixeran dibuixos, paraules o idees que abans no havien considerat.
Com acompanyar-lo sense omplir-lo
- No precipitar-nos a intervenir. Donar uns minuts abans d’oferir opcions.
- Oferir materials oberts: cartró, colors, peces de construcció, roba vella per disfressar-se… elements que ells puguin transformar al seu gust.
- Acceptar el silenci i la calma. No tots els moments han de ser sorollosos o plens d’activitat.
- Validar el que senten: “Entenc que no sàpigues què fer ara, és normal que et sentis així”.
El paper de la família
Com a adults, a vegades projectem la nostra incomoditat en l’avorriment dels infants. Ens fa por que el visquin com a pèrdua de temps, però l’educació emocional també passa per ensenyar-los a estar bé amb ells mateixos.
Podem aprofitar aquests moments per observar què trien fer quan ningú els diu què fer. Sovint, descobrim interessos nous o habilitats que no havien mostrat abans.
Quan l’avorriment es comparteix
També podem proposar moments familiars de “no fer res planificat”: una tarda sense horari, una estona al parc sense joguines, o seure junts a mirar el cel. Això ensenya que el temps lliure també pot ser compartit i que no cal que sempre sigui productiu.
L’escola i els espais educatius com a model
A l’escola, els mestres també poden observar com l’avorriment impulsa la creativitat, sobretot en activitats lliures o tallers on l’infant decideix. Des d’Infantil fins a Secundària, molts docents fomenten moments en què no tot està dirigit, perquè saben que d’aquí neixen la iniciativa i el lideratge positiu. Confiar en el criteri del tutor o tutora de referència és clau: coneixen bé el grup i saben quan cal estimular i quan cal deixar fluir.
A L’Illa, per exemple, també treballem en aquesta línia. Les nostres sessions d’educació emocional i habilitats socials són entorns segurs on, a través del joc i la creativitat, els infants aprenen a gestionar la calma, a escoltar-se i a liderar de manera positiva.
Idees pràctiques per deixar espai a l’avorriment
- Programar a la setmana un temps sense activitats dirigides.
- Tenir una “caixa d’idees” amb materials senzills que ells puguin utilitzar lliurement.
- Sortir a la natura sense guió: explorar, observar, inventar jocs amb el que es trobi.
- Limitar l’ús de pantalles en moments d’avorriment per potenciar la creativitat pròpia.
- Donar exemple: mostrar-los que nosaltres també podem gaudir de moments tranquils sense distraccions.
Quan cal estar atents
Si l’avorriment va acompanyat de desànim continu, falta d’energia o pèrdua d’interès per coses que abans agradaven, pot ser senyal que hi ha una emoció més profunda. En aquests cas, val la pena parlar-ne amb ells i, si cal, demanar orientació a un professional.
L’avorriment no és una llosa a treure’s de sobre, sinó un espai per explorar. És com una habitació buida que espera ser omplerta amb les seves idees, descobriments i somnis. Si els ensenyem a conviure-hi, els estem regalant una eina per a tota la vida: la capacitat de crear, imaginar i trobar sentit al temps lliure.
Potser el proper cop que sentis “m’avorreixo”, et vindrà de gust respondre: “Perfecte. I ara… què t’agradaria inventar?”.
Espero de tot cor que elpost et resulti interessant i útil.
Aquest post va ser publicat a la revista FRQ el gener del 2026
