En el post d'aquesta setmana em ve molt de gust parlar sobre mentides i mentiders. En primer lloc, vull deixar ben clar que mentir és una capacitat cognitiva que demostra certa habilitat lingüística i conceptual i que per tant, a aquest nivell ser capaces de produir mentides no és pas una mala senyal.
De fet, mentir és un signe d'intel·ligència en els infants. Hi ha alguns estudis que expliquen que els infants més primerencs són també els que demostren més intel·ligència verbal i tenen millors habilitats de funcionament executiu, és a dir, les habilitats que ens permeten centrar-se en una tasca. Així que mentir és una capacitat funcional.
Photo by Sharon Garcia / Unsplash
Ara bé, la part interessant i vinculada al benestar és el motiu pel qual mentim i les conseqüències que això aporta a la nostra integritat, autoestima i benestar.
A continuació algunes reflexions i conceptes sobre mentides i mentiders.
Comencem pel començament
Per quin motiu mentim?, per què no expliquem simplement la veritat?
Segons l'investigador Tim Levine, "mentim quan creiem que l'honestedat no funcionarà".
Distingim en 3 categories de motius pels quals mentim:
- Per promoure'ns. Bàsicament si creiem que allò que som/hem fet/tenim no és suficient, mentim per "quedar més bé" (sí, creiem que mentir ens farà quedar més bé. #plansinfisuras)
- Per protegir-nos. Quan hem fet quelcom que no considerem correcte o que va en contra de la moralitat, l'ètica o allò que considerem "bo" cobrim aquestes transgressions personals mentint. També mentim si considerem que "hauríem pogut fer quelcom millor" però no ho hem fet.
- Per impactar els altres. Sovint són mentides socials o educades, del tipus "sí, molt bonic el jersei".
Per què mentim?
Les mentides ens agraden si ens donen la raó
Tenim més probabilitats de creure una mentida si ens ajuda a recolzar les nostres creences sobre el món.
Segons George Lakoff, un lingüista i científic cognitiu de la Universitat de Berkley: "si allò que passa no encaixa en el nostre marc mental, no ho notarem, ho ignorarem, ho ridiculitzarem, o ens desconcertarà i si ho sentim amenaçador, ho atacarem".
Així, rebutgem amb més les veritats incòmodes que les mentides còmodes.
Què passa si mentim?
Les accions que duem a terme determinen en major o menor mesura l'estil de vida que portem. Mentir no n'és una excepció.
Mentir als altres fa que tendim a mentir-nos a nosaltres mateixes
Les persones que menteixen sovint també s'enganyen a elles mateixes.
Aquesta és una funció protectora, ja que mentir als altres sense integrar la mentida ens genera, inevitablement, malestar i afecta negativament a l'autoimatge. És per això que quan mentim "necessitem" creure'ns la mentida.
Alguns exemples els podem trobar quan justifiquem actituds o creen marcs mentals que "donen la raó a la mentida". Generar-nos aquest fals relat i integrar justificacions i excuses és una trampa pel nostre benestar.
Mentir ens desconnecta de la realitat
Hi ha una frase feta que diu: s'atrapa abans un mentider que un coix i tot i que això no sempre és cert, els que sí que és cert és que els mentiders tendeixen a "xocar".
Si creiem les nostres propies mentides, acabem vivint en una realitat que no existeix i per tant és probable que acabem "xocant-hi de morros".
Un exemple d'això són les mentides en els CVs que en un primer moment ens poden aconseguir la feina, però que molt probablement ens acabaran generant malestar. Ens haurem posicionat a nosaltres mateixes en una realitat que no existeix.
Puc escriure al CV que sé parlar rus, però quan em trobi al tel amb un rus... això no m'haurà servit de res.
Mentir i benestar, com es relacionen?
La relació és indirectament proporcional (en persones no patològiques, és clar). Com més mentim menys benestar generem per nosaltres i els qui ens envolten.
Per què no genera benestar mentir?
El benestar el potenciem escoltant-nos, respectant-nos i estimant-nos i el posem en acció actuant de forma integrada (allò que fem, sentim i pensem és el que fem).
En aquest sentit mentir mai és una bona idea ni per estar bé nosaltres mateixes ni per crear res de bo a mitjà o llarg termini per ningú. Les mentides són per definició no reals i això, és clar, ens allunya del nostre centre de poder (la realitat i el present) que és justament on podem generar benestar.
Photo by Kal Visuals / Unsplash
NOTA 1: La cita literal de George Lakoff
Jo he utilitzat la meva pròpia traduïcció al cos del text però la cita és: “If a fact comes in that doesn’t fit into your frame, you’ll either not notice it, or ignore it, or ridicule it, or be puzzled by it—or attack it if it’s threatening".
NOTA 2: Aquest article és en gran part un conjunt d'estudis i articles. He modificat i traduït el redactat però les dades de les quals parlo les podeu trobar a:
To cheat or not to cheat? The effect of a moral reminder on cheating, Jori Antti Grym -Hanken School of Economics. WEB
National Geographic magazine, Juny de 2017. Yudhijit Bhattacharjee
