Alerta!, perquè una t'aportarà benestar i l'altra farà que en lloc d'avançar, vagis fent espirals com una espècie de serpentina.
Davant qualsevol situació a la vida podem reaccionar o respondre i depèn del que fem obtindrem un resultat més o menys bo a la situació.
A continuació els 2 camins possibles representats en forma d'esquema: el de la reacció, curt i per tant més ràpid i el de la resposta més llarg i reflexionat.
Com veiem, la reacció es produeix quan la informació sensorial (el que ha passat) rebuda en el tàlem, passa directament a l'amígdala i d'aquí s'emet una ordre concreta (pica!, fuig,!, etc). Les reaccions són immediates i poc elaborades. En canvi, una resposta passa del tàlem al còrtex i d'aquest a l'amígdala. Aquesta "via lenta" ens permet avaluar la situació i produir una resposta més elaborada, en la majoria de les situacions acostuma a ser també més funcional. La via de la resposta fins i tot ens permet avortar la reacció automàtica que pot haver emès l'amígdala. Per exemple:
; davant una gran injustícia l'amigada podria "dir-nos": trenca-li la cara, però la via de la cognició + emoció pot suggerir-nos respostes millors com lluitar contra la injustícia per vèncer-la en lloc de lluitar contra la persona per trencar-li la cara. ;)
Reaccionar és primitiu
L'amígdala és la part més primitiva del nostre cervell, l'anomenem també cervell reptilià perquè és una part que compartim amb aquests animals. Des de l'amígdala es creen reaccions automàtiques davant necessitats molt bàsiques que estan orientades a la supervivència. En canvi, la zona del còrtex (neocòrtex, específicament) és la part més recent del nostre cervell en termes evolutius.
Photo by Yasmine Boheas / Unsplash
Respondre és evolucionar
Al neocòrtex s'hi analitzen els problemes i és on hi ha la nostra creativitat. Per aquest motiu, tota resposta que ha passat pel còrtex és més reflexiva que la que es produeix de manera automàtica en l'amígdala.
Què és millor reaccionar o respondre?
Les reaccions són ràpides i orientades a sobreviure i les respostes acostumen a ser més funcionals i elaborades, davant una situació a la vida... què és millor, reaccionar o respondre?
Doncs depenent de la realitat, el millor és que deixem que l'amígdala s'encarregui de salvar-nos la vida davant d'un perill imminent (si un cotxe es salta un pas de zebra i ve directe cap a nosaltres: saltem!), però no permetem que decideixi per nosaltres en situacions quotidianes o en l'àmbit professional en les quals ens podem permetre reflexionar uns segons (que sobreviurem) per buscar la millor resposta possible.
NOTA: poster et pot interessar també distingir entre emoció i sentiment ja que són dos conceptes que també van lligats a l'amígdala.
Si vols, pots convidar-me a un cafè. Fent-ho em regales temps per estar al cas de les últimes publicacions, repassar apunts i pensar, crear i escriure contingut de qualitat. Si consideres l'opció, pots donar-me suport a partir d'1€ :)
