Les persones, grans i petites, estem envoltades d'estímuls, de "coses a fer" i d'obligacions. A més i gràcies a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) tenim entreteniment en mode fàcil a l'abast de la mà constantment.
Us heu trobat, com jo, mirant el tel perquè t'has d'esperar 1 minut a no sé on? O caminant pel carrer i mirant fotos a l'IG a la vegada?
Si la resposta és sí, benvingudes a la vida moderna ;) on la tecnologia, una meravella brutal per cert!, ens facilita tant les coses que a vegades ens les complica.
Photo by Samuel Zeller / Unsplash
No és que les TIC siguin el diable eh!, i malgrat això és important educar-nos en la seva utilització. Les TIC són com sucre pel cervellet: plaer fàcil, ràpid i sense cap mena d'esforç (sí, ja sé que ja he escrit fàcil, però és que vull remarcar aquest idea... ). Així doncs, igual que procurem alimentar bé el nostre cos, podem procurar també fer-ho amb el nostre cervellet. Començant per desenganxar-nos del sucre: les distraccions hiper-ràpides.
Estic proposant que deixem el tel a casa i que només l'agafem per fer trucades importants?
No.
La meva proposta és que ens eduquem en l'ús d'aquests recursos de distracció, per així desenganxar els nostres cervells de la cosa fàcil per començar a produir el que és interessant i benestant.
Com?, avorrint-nos, parant. Deixant de sobrealimentar-nos d'informació sense nutrients.
L'avaorriment és fomador.
Afavoreix la creativitat: és sols quan tenim "espai mental" que podem començar a crear, l'avorriment crea aquest espai i si el sabem gestionar emocionalment, serà un potenciador de la creativitat. Llavors ja no li direm avorriment... llavors probablement li direm atenció plena, viure el present, focus d'atenció, estat creatiu o qualsevol altre sinònim.
Photo by Toa Heftiba / Unsplash
Ens fa ser més autònomes: ens permet prendre consciència que som capaces de prendre iniciatives, de crear, d'estar soles i per tan i de forma subjacent que estem bé essent qui som. Això és autonomia i autovaloració positiva.
Així que us animo que us avorriu! i si sou mares o pares ensenyeu als vostres fills i filles a avorrir-se perquè això ens ajuda a saber qui som.
