És possible que hagis vist reels, llegit algun article (com aquest mateix) o escoltat algú dient “has de posar límits”, i que, en sentir la paraula límits, t’imaginis una paret que et separa d’altres persones. En part és cert, però la realitat és que els límits no són murs que ens aïllen, sinó portes que ens permeten decidir qui i què deixem entrar al nostre espai. Són un ingredient imprescindible per mantenir relacions sanes i equilibrades, i una peça clau per preservar la nostra identitat, salut mental i benestar físic.

Límits: més que dir “no”

Sovint es parla de “posar límits” com si fos una acció dirigida als altres: posar fre al que ens demanen o marcar-los fins on poden arribar. Però cal tenir molt clar que els límits ens donen poder només si depenen del nostre cercle d’influència. Per això, en realitat, no posem límits a l’altre, sinó a nosaltres mateixos. Som nosaltres qui definim el que estem disposats a permetre i, sobretot, què farem quan algú sobrepassi aquest espai personal.

A l’altre li comuniquem aquest límit amb claredat i, quan és possible, amb amor. I si l’amor no és viable, la claredat és igualment necessària: posar límits no sempre és còmode, però és fonamental per protegir-nos.

Què són els límits i d’on neix la idea

El concepte de límits personals prové de la psicologia i la psicoteràpia humanista i sistèmica. S’entenen com les fronteres invisibles que ens ajuden a diferenciar-nos dels altres i a mantenir la nostra identitat. Autors com la psicoterapeuta Anne Katherine (Boundaries: Where You End and I Begin) o Cloud & Townsend destaquen que els límits són essencials per establir relacions equilibrades i saludables.

Com diu Brené Brown a The Gifts of Imperfection:

“tenir límits clars és la manera més efectiva de ser compassius perquè sense límits acabem ressentits o desgastats.”
smiling man with green mountaineering bag during daytime
Photo by Mike Baker / Unsplash

Els tipus de límits

Podem distingir quatre maneres habituals de gestionar els límits:

  • Sense límit: No hi ha frontera definida. Es prioritza complaure els altres i es descuiden les necessitats pròpies. Sovint s’acaba en autoabandó i desequilibri emocional.
  • Límit làxe: Es diu “sí”, però després arriba el penediment. Els límits es posen però es desdibuixen fàcilment, cosa que genera inseguretat i pèrdua de coherència interna.
  • Límit rígid: Mur massa alt que protegeix però també aïlla. Evitar la vulnerabilitat pot impedir intimitat i connexió.
  • Límit sa i funcional: Frontera clara, flexible i respectuosa amb un mateix i amb l’altre. Implica assertivitat i porta a relacions més saludables i coherència emocional.

Com posar límits (i mantenir-los)

  1. Autoconeixement: Identificar què necessitem i què ens fa sentir segurs i respectats. [un exercici d'autoconeixement, o pots descarregar-te materials]
  2. Autoafirmació: Comunicar el límit des de l’assertivitat, sense culpes ni excuses.
  3. Acció coherent: Un límit només és real quan actuem en conseqüència si es traspassa.
  4. Flexibilitat sana: Podem ajustar límits segons la relació i el context, mantenint sempre el respecte per nosaltres mateixos.

Posar límits no és aixecar murs, és construir portes sòlides a casa nostra. Ens permet decidir qui i què hi entra, sense perdre’ns ni exposar-nos a allò que ens desgasta. Quan assumim la responsabilitat dels nostres límits, deixem d’intentar canviar els altres i comencem a cuidar de debò la nostra llibertat i benestar.

Exemple d’un bon límit i com actuar si no es respecta

Imaginem que un company de feina t’envia missatges fora de l’horari laboral, tot i que tu valores molt el teu temps personal. Un límit sa seria comunicar-li amb claredat:

“Entenc que hi ha moments de molta feina, però a partir de les 19:00 desconnecto del telèfon. Demà al matí respondré el teu missatge.”

Si tot i això continua enviant-te missatges i esperant resposta, actuar des del límit significa no respondre fora de l’horari, mantenint la coherència amb el que has comunicat. Amb el temps, aquest comportament ajuda l’altre a ajustar-se al teu espai i reforça el respecte mutu.

Exemple de límit mal gestionat

Ara suposem que poses el mateix límit, però quan el company torna a escriure’t a les 22:00, acabes responent igualment perquè et sap greu o tens por de semblar poc professional. En aquest cas, el límit queda desdibuixat: el missatge verbal diu una cosa, però l’acció n’indica una altra. Això fa que l’altre no percebi el límit com a real i que tu et sentis frustrat o sobrepassat.

Espero, de tot cor, que aquest post et resulti interessant i útil!