En aquest post comparteixo la fabula dels savis cecs i l'elefant. És una història que ens ajuda a comprendre que les persones opinem en funció de la nostra experiència personal i coneixements i és per això acostumem a creure que tenim la raó.
Però si realment ho volem veure clar el que ens cal és escoltar, empatitzar i procurar comprendre.
La fàbula dels savis cecs i l'elefant
Hi havia una vegada sis ancians cecs de gran saber, els quals mai no havien vist o conegut el que era un elefant. Aquests savis eren cecs i feien servir el tacte per tal de poder conèixer els objectes i éssers del món.
Un dia, i sabent que el seu rei tenia un elefant en poder seu, li van demanar humilment poder-lo conèixer. El sobiràva acceptar i els va portar davant de l'animal, al qual els savis es van acostar per reconèixer-ho.
El primer dels savis va tocar un dels ullals de l'ésser, arribant a la conclusió que un elefant era punxegut i llis com una llança. Un altre va tocar la cua, pensant que l'elefant era com una corda. Un altre va arribar a la trompa de l'elefant, indicant que era com una serp. El quart savi va tocar el genoll de l'animal, indicant que més aviat era com un arbre. Un cinquè va considerar que els altres s'equivocaven perquè va tocar l'orella del paquiderm i va arribar a la conclusió que l'elefant és com un ventall. L'últim savi va tocar el llom, tot indicant que l'elefant era realment com una paret forta i rugosa.
Els sis savis van començar a discutir i barallar-se per veure qui tenia raó.
En això el van consultar a un altre savi, el qual sí que gaudia del do de la visió, i després de consultar-lo es van adonar que tots tenien part de raó, en haver conegut només part d'una mateixa realitat”.
Espero que la fàbula de l'elefant et serveixi.
