Ser testimoni de violència i/o suicidi és una experiència traumtàtica i viure-ho com a trauma, està bé. El primer que cal dir és que no hi ha una manera "correcta" o "incorrecta" de reaccionar davant una experiencia traumàtica.

Tot i que no tothom experimenta símptomes, és normal tenir-ne, ja que el cap, cor i cos de la persona intenten processar tot el que han viscut, que a vegades és massa.

Si t'adones que els teus símptomes interfereixen amb el teu funcionament diari, pots buscar ajuda professional, que per això vam estudiar psicologia, algunes. Escolta les vostres pròpies necessitats.

Photo by Eniola B. / Unsplash

Si has estat testimoni de violència o suïcidi

Diuen que "un testimoni de la violència és víctima de la violència. El suïcidi és una forma de violència autoinfligida i presenciar un suïcidi o trobar algú després de morir, tant si coneixíeu la persona com si no, pot ser molt traumàtic.

Si t'has trobat en aquesta situació és possible que tinguis sentiments i reaccions intenses; aquesta és una resposta normal a un esdeveniment anormal.

Les reaccions a la vivència d'esdeveniments traumàtics poden incloure:

  • Xoc, entumiment, despreniment
  • Aparició sobtada de símptomes físics
  • Canvi en la gana o consum de substàncies
  • Dificultat per dormir/malsons
  • Flashbacks/pensaments intrusius
  • Depressió, irritabilitat, culpa
  • Hipervigilància o ansietat
  • Conductes aïllants o compulsives
  • Evitació de la zona/lloc dels fets
  • Sensació distorsionada del temps.

Què fer per cuidar-te de la millor manera possible

  1. Dona't temps per descansar i recuperar-te. Es necessitarà temps per tornar a sentir-se en control; això és normal.
  2. Recorda't que el que va passar s'ha acabat, estàs segur/a. Ho superaràs.
  3. Pren petites decisions quotidianes encara que notis que et pot costar una mica, però sogues conscient que aquest no és el moment per prendre decisions de gran impacte a la teva vida (deixar o iniciar una relació sentimental/una feina, per exemple)
  4. Compren que és normal tenir imatges mentals inquietants del que va passar; aquestes s'esvairan amb el temps. Segur.
  5. Dorm i menja encara que sigui difícil, fes exercici i surt a l'aire lliure. No descuïdis la teva salut!
  6. Evita la beguda i les drogues, és possible que vulguis emmascarar el dolor, però si us plau, no ho facis, és molt pitjor. La beguda i les drogues no us ajudaran gens a la recuperació que necessita fer el teu sistema nerviós.
  7. En el cas que prenguessis medicació psiquiàtrica, continueu prenent-la de forma habitual i si creus que necessites algun canvi consulta-ho amb el teu psiquiatre / metge (no facis invents tu sol/a)
  8. Parlar realment ajuda. Pot ser a un amic, o a una línia d'ajuda com el telèfon de l'esperança crear discurs funcional ens ajuda a processar les vivències.
  9. Intenta mantenir una rutina, aixeca't al matí, menjar a hores fixades, queda amb amics, passejar el gos...
  10. No rebusquis informació que saps que no et farà bé.

I per últim recorda que el que t'ha passat és traumàtic el que estàs sentint és la teva resposta al trauma. No estàs sol/a en això.

Espero de tot cor que aquest post et resulti funcional i t'animo moltíssim a que si et ve de gust busquis una bona terapeuta amb qui fer una mica de seguiment de la vivència.

Alguns recursos relacionats