Comença un nou any, i amb ell arriben mil oportunitats de tornar a començar. És com un nou dia, però amb tot un any per endavant!

Potser tens ganes de marcar grans objectius. Potser només vols respirar fondo. O potser el cap d’any et sembla superficial i no et motiva gaire. Sigui com sigui, tots els matisos són vàlids, perquè al final… cada dia és un univers sencer, i cada minut pot ser un nou inici.

Personalment, em sento animada i amb moltes ganes. I aquest any tinc clar que l’enfoc ha de ser la comunitat perquè no cal fer-ho tot sol/a. Ens tenim. Ens podem cuidar. Podem començar l’any des d’un lloc més amable, més compartit, més humà.

Cura individual, però també col·lectiva

Ens han fet creure que cuidar-nos és una feina individual, com si tot depengués només de nosaltres. Però això no és del tot cert. La cura real també ve de la comunitat: dels vincles que ens sostenen, dels espais segurs, de poder demanar ajuda sense culpa.

No estàs fet per fer-ho tot sol/a.

Estàs fet per estimar i ser estimat. Per donar i rebre. Per compartir l’esforç i també l’alegria perquè per una banda compartir ens posa les coses més fàcils i ens regula emocionalment i per l'altra combat la idea que ens volen imposar de que "tu sol pots".

En aquesta part de la conversa de FOCUS+ parlem justament d'això, mira-ho!

Perquè sí, les autocures i a responsabilitat personal són importants: fer-te càrrec de com estàs, posar límits, descansar, prioritzar-te. Però també ho és recordar que no estem sols.

Tots necessitem sentir que formem part d’alguna cosa: una amistat, una família, una comunitat, un lloc on tornar i ser qui som.

No cal que t’agradi tothom, ni que agradis a tothom. Però sí que ens cal formar part d’una xarxa, tenir vincles, compartir la vida. Així que aquest any, potser la força no cal que vingui només de dins. Pot venir també de saber-te acompanyat/da de persones amb qui saps que pots confiar.

Exercici/reflexió (8 preguntes)

Afegeix-ho com una proposta pràctica:

Et deixo 7 preguntes per començar l’any des de la consciència i la cura:

  1. Quines relacions em fan sentir segur/a, vist/a i valorat/da?
  2. On m’estic exigint massa, com si ho hagués de fer tot sol/a?
  3. A qui podria demanar suport aquesta setmana, encara que sigui en una cosa petita?
  4. Quina conversa pendent em podria ajudar a reparar o reconnectar?
  5. En quina relació vull posar un límit que em protegeixi i em respecti?
  6. Com puc cuidar algú del meu entorn sense perdre’m a mi?
  7. Quin gest petit em pot fer sentir part d’una xarxa, d’un “nosaltres”?
  8. De quin equip/col·lectiu/grup formo part ja i aprecio un munt?

Espero de tot cor que el post et sigui un bon acompanyant per aquest inici d'any, que aquest any no sigui només un lloc on arribar, sinó un camí per compartir. Que no ens faci més productius, sinó més humans. I que ens recordi que no cal fer-ho tot bé, però sí acompanyats.

Aquesta entrada és només per a subscriptors

Registra't ara per llegir l'entrada i obtenir accés a tota la biblioteca d'entrades només per a subscriptors.

Registra't ara Ja tens un compte? Inicia la sessió