Quan pensem en propòsits d’any nou, sovint ho fem des del “què hauria de millorar” o “què hauria de fer diferent”. Però aquest exercici no neix de l’exigència, sinó de la consciència. És una proposta per aturar-nos un moment, mirar amb honestedat com estem i decidir, amb calma, què volem que ens acompanyi de veritat. No es tracta de fer més ni de fer-ho perfecte, sinó de posar ordre intern perquè el que vingui després tingui sentit, coherència i espai.
L’exercici
Aquest exercici és una adaptació d’exercicis clàssics de coaching (Start–Stop–Continue), passada pel filtre de l’autocura, la psicologia i el treball amb valors.
Si el fas, fes-lo amb honestedat i amabilitat. No per canviar qui ets, sinó per cuidar millor com vius.
Com fer-lo
Agafa un paper (o una llibreta que t’agradi). Dibuixa una graella amb quatre espais.
A cada un dels 4 quarts escriu-hi el títol pertinent:
1. Fer mém
2. Començar a fer
3. Deixar de fer
4. Fer menys
No cal que sigui bonic. Cal que sigui i prou ;)

1. Fer més
Què vols fer més l’any que ve? Aquí no parlem de grans objectius, sinó de coses que ja saps que et fan bé i que potser has anat deixant en segon pla.
Algunes pistes:
- Què et nodreix?
- Què et fa sentir més tu?
- Què, quan ho fas, notes que t’ordena una mica per dins?
No omplis massa. Amb una, dues o màxim tres coses és suficient.
2. Començar a fer
Què vols començar a fer el 2026?
Tria una o dues coses com a màxim. Sigues concret i realista. No cal que sigui res espectacular.
De vegades començar vol dir:
- posar un límit,
- reservar un espai,
- provar alguna cosa nova sense compromís etern.
Pregunta’t:
Això que vull començar, està al servei del que valoro?
3. Deixar de fer
A què li vols dir PROU?
Aquest és sovint el quadrant més important… i el més oblidat. Deixar de fer també és una decisió valenta.
Deixar de fer:
- allò que t’esgota,
- allò que ja no té sentit,
- allò sols que mantens per inèrcia o per por.
No pots construir res nou en un fer vell que no revises.
4. Fer menys
Què cal que facis menys per tenir temps i energia pels bons propòsits?
Aquí no es tracta de culpa. Es tracta d’espai.
Fer menys:
- menys autoexigència,
- menys pressa,
- menys dir que sí quan voldries dir que no.
Recorda que fer menys és, sovint, una forma profunda d’autocura.

Abans d’acabar
Mira la graella sencera. No la jutgis. Observa-la.
Pregunta’t:
- Com em sento amb el que he escrit?
- Això que he escrit… em representa?
- Complir-ho m’ajudarà a cuidar-me millor?
- Em podré acompanyar en aquest camí, fins i tot si no ho faig perfecte?
- Que diu de mi que tingui aquestes intencions?
- Com puc honrar-les?
- De què estic prenent consciència? / què es fa evident?
Els bons propòsits no neixen de la pressa ni s’aguanten només amb bona voluntat. Necessiten consciència.
Si vols, guarda aquest exercici. Revisa’l d’aquí uns dies. O torna-hi a mitjan any.
Perquè no es tracta de començar ”a saco”, es tracta de caminar amb sentit.
Desitjo que tinguis un 2026 ben ple de coses bones i motius per sonriure!, persona bonica i valenta!
