Dilluns em vaig llevar escoltant a la ràdio com de contentes estaven un munt de persones cridant consignes que van contra elles mateixes, però que els sembla que els aportaran ordre, seguretat i prosperitat.
people racing smartphones on concert
Photo by Ezra Comeau-Jeffrey / Unsplash

Spoiler: l'ordre, la seguretat i la prosperitat no te les pot aportar ningú, si vols ordre, seguretat i prosperitat necessitaràs:

  1. Treballar el teu sistema de prioritzar tasques i persones,
  2. Revisar la teva autoimatge i
  3. Actuar de forma proactiva.

Aquella notícia em va fer pensar i adonar-me que és relativament fàcil caure en paranys "dels salvadors" si tenim un marc mental o mentalitat d'inferioritat. Si és així, si ens creiem "no prou bones", "no prou fortes" etc, deleguem la vida a altri per tal que ens digui com, què i quan i així ens desresponsabilitzem i desapoderam. És un peix que es mossega la cua: no ho faig perquè crec que no puc, com que no ho he fet crec que no en sóc capaç.

Aquest tipus de mentalitat, és una mentalitat victimista, en la qual la persona exigeix direcció/rescat però:

ningú ens rescatarà si no ho fem noslatres, perquè ningú pot viure la nosta vida per nosaltres.

person submerged on body of water holding sparkler
Photo by Kristopher Roller / Unsplash

Per això avui aporto el meu granet de sorra contra les estructures mentals victimistes. Escric estratègies i petites reflexions per gestionar-les.

Quan la "víctima" és un amic o familiar

Si et trobes en situacions en les quals persones que estimes estan encallades (a vegades des de fa mesos o anys!) en la queixa, sigues una bona amiga i ajuda-les de veritat: passa de donar voltes als problemes.

Somriu i digues amablement (alguna cosa així): "M'importes i et desitjo el millor, si vols que entre les 2 busquem solucions aquí estic, però si sols vols criticar o donar voltes als problemes no puc fer-ho perquè això em fa mal a mi".
i quan l'amic/cosina et respongui que ets un desastre d'amistat perquè no li dónes suport, li pots dir quelcom així: "Sóc una amiga estupenda i t'estimo tope, però això és tot el que et puc oferir".

Quan és un company de feina

A les companyes de feina les respectem i hi som cordials, algunes vegades aquestes persones són amigues, si aquest és el cas, la resposta és la de dalt sinó l'espai laboral no és l'espai on donar voltes als problemes del passat. (ep!, perquè estem parlant de victimisme eh!, de persones que fa 6 mesos, 1 any o vés a saber quan que es queixen del mateix sense aportar cap solució).

Des de la cordialitat si ens trobem amb companyes de feina que sempre tenen queixes i mai solucions els podem dir quelcom així: "Realment sento que visquis aquesta situació, et desitjo sort/encerts". Després, agafes i te'n tornes a treballar que si no, ni arreglareu el problema (perquè les víctimes no busquen solucions) ni treballareu i llavors tindreu 2 problemes: el seu i la feina per fer.

Quan escoltes un discurs victimista

En algunes situacions, persones amb poder (o simplement amb un micro) escampen discursos que intenten posicionar-nos a nosaltres mateixes en un marc mental victimista:

  • El carrer és perillós (tu pots prendre mal si surts)
  • Les famílies es barallem

Si ens despistem i no qüestionem aquestes afirmacions, ens veurem a nosaltres mateixes víctimes dels perills del carrer, amb por que la nostra família es baralli i sentirem ràbia i injustícia per viure atrapats en una situació que no desitgem.

black and gray corded microphone
Photo by DESIGNECOLOGIST / Unsplash

Llavors, els del micro sols hauran d'assenyalar els culpables i ja tindrem a qui responsabilitzar de la nostra pena.

En aquest cas, en el qual no podem respondre directament a la persona cal que ens preguntem i responguem a nosaltres mateixes,

És cert el que explica el discurs?

  • Sí, és cert.
    Llavors pregunta't: El discurs m'aporta solucions i/o propostes de millora?
    Si la resposta és no, sabem que és sols un discurs manipulador i que cal desmentir i no integrar.
    Si la resposta és sí: què puc fer per millorar la situació? Què està a les meves mans per fer realitat aquesta millora?
  • No, no és cert (la gran majoria de les vegades no és cert):
    Com puc col·laborar a desmentir aquest missatge victimista?